El telescopi James Webb revela la imatge de l'univers amb més resolució i detall fins a la data

La primera imatge del telescopi espacial James Webb, el més gran llançat mai a l'espai i ubicat a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, ja és pública. Anava a descobrir-se oficialment aquest dimarts, però el president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha avançat en un esdeveniment celebrat a la Casa Blanca. La fotografia mostra "un gra d'arena sobre la punta del dit amb el braç estés", segons l'analogia que ha fet el director de la NASA, Bill Nelson. L'investigador s'ha referit a l'espai fotografiat com "una xicoteta porció de l'univers", en referència al tros que taparia la minúscula partícula si es contempla amb l'extremitat estesa.

En la imatge apareix una àrea de l'espai anomenada SMACS 0723, en què cúmuls d'estreles enormes funcionen com una lupa a causa de la gran força gravitacional, fet que amplifica la llum de galàxies passades. És un dels llocs més estudiats pel telescopi Hubble, encara que la fotografia revelada ara té una resolució i un nivell de detall mai vistos abans gràcies a la complexitat del James Webb.

"Aquestes imatges recordaran al món (...) que no hi ha res més enllà de la capacitat dels estatunidencs", ha apuntat Biden durant el seu discurs previ a la presentació de la fotografia. El mastodòntic projecte que articula el telescopi James Webb, tot i això, és operat conjuntament per la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA).

L'esdeveniment a la Casa Blanca ha servit per a oferir una mostra del que a partir d'aquest dimarts (16:30 hora peninsular espanyola) es convertirà en una successió de revelacions, a mesura que les agències espacials llancen, una a una, les primeres imatges per a ús científic del telescopi. Fins ara, el James Webb només s'ha dirigit a cúmuls estel·lars en llocs ben estudiats —com el Gran Núvol de Magalhães— a fi de provar el calibratge dels instruments.

"Estem mirant més de 13.000 milions d'anys arrere en el temps", ha subratllat Nelson, qui ha explicat que el telescopi Webb permetrà a la comunitat científica estudiar la llum de les primeres estreles que es van formar a l'univers. "A més —ha agregat— es podrà veure si hi ha planetes habitables, gràcies al fet que podrem determinar la composició química de l'atmosfera amb el telescopi".

La publicació d'aquesta primera imatge és, doncs, només un primer tast de tot el que arriba a partir de hui, quan vegen la llum la resta de primeres instantànies preses pel James Webb. Prova, també, que ja funciona a ple rendiment.

Alguns dels objectes còsmics que es mostraran i sobre els quals plana una gran expectació són:

• La nebulosa de l'Anell del Sud. També coneguda com a NGC 3132 o nebulosa dels Huit Esclats, es conforma per un descomunal núvol de gas en expansió que rodeja una estrela moribunda. Mesura un diàmetre de vora mig any llum i es troba a una distància de 2.000 anys llum de la Terra, per la qual cosa és una de les nebuloses planetàries més pròximes. Només és visible des de l'hemisferi austral.
• La nebulosa de Carina. Anomenada NGC 3372, s'ubica a una distància estimada entre 6.500 i 10.000 anys llum de la Terra. És de les més conegudes i de les més extenses del cel.
• El Quintet de Stephan. És un conjunt de cinc galàxies situat en la constel·lació de Pegàs a vora 300 anys llum de la Terra. Va ser el primer grup compacte a ser descobert, el 1877, per l'astrònom francés Édouard Stephan. Quatre de les galàxies estan unides per forces de la gravetat i de vegades xoquen, el que provoca el naixement de nous astres. Visualment, el membre més brillant del conjunt és NGC 7320.

Astrònoms de tot el món esperen veure del que és capaç aquest nou telescopi predestinat a ser l'hereu del Hubble, que durant trenta anys ha mostrat l'univers com mai abans s'havia pogut observar. El James Webb s'ha descrit com una màquina del temps, ja que gràcies a la visió en l'espectre infraroig i a l'enorme espill primari de què disposa, podrà oferir una vista inèdita de l'univers i permetrà mirar cap arrere més de 13.500 milions d'anys per a veure les primeres galàxies després del Big bang. Tot açò proporcionarà a la comunitat científica una valuosa informació sobre el procés de formació de l'univers.

Participació valenciana

La fita té empremta valenciana, ja que és tecnologia desenvolupada al territori la que ha permés obtindre les fotografies més clares del cosmos més profund fins a la data. S'han processat emprant Pix Insight, un programa d'astrofotografia darrere del qual està la valenciana Pleiades Astrophoto, amb seu a la Pobla de Vallbona (Camp de Túria). El programari, molt reconegut a escala internacional, s'utilitza fonamentalment en l'àmbit de l'astronomia, tot i que també hi han recorregut en altres contextos, com ara la Policia Científica.