Tradicionals, vivents o teatrals. Un recorregut pels betlems més peculiars del nostre territori
Del pesebre més gran del món, amb record Guinness inclòs, a l'obra de teatre recuperada en els anys huitanta per Matilde Salvador i Miquel Peris
Passat aquest pont de desembre, moltes llars valencianes llueixen les decoracions nadalenques més diverses on sovint l’arrelada tradició dels betlems centra l’atenció de grans i menuts. La tradició de la recreació de betlems a la Comunitat Valenciana, però, abasta espais tan diversos com les vitrines de les botigues, els centres escolars, les comissions falleres o les places de pobles i ciutats.
Propostes tradicionals, betlems vivents, representacions teatrals, d’altres amb caràcter valencià i reinterpretacions de tota mena s’estenen de banda a banda del nostre territori. Fem un recorregut per algunes de les representacions més peculiars a les comarques valencianes.
El pesebre més gran del món
El pesebre monumental d’Alacant, reconegut en el Llibre Guinness dels rècords com el més gran del món, estrena enguany ubicació a la plaça de l'Ajuntament, on ja es poden visitar les figures del Jesuset, la Mare de Déu i Sant Josep, la més gran de totes, de 17 metres d’alçària, acompanyades de les dels Reis d’Orient.
L'artista foguerer José Manuel García, Pachi, va ser l’encarregat de crear aquest betlem gegant que té una Mare de Déu de 10 metres d’altura; un Jesús de 3,25 metres; Melcior, d’11; Gaspar, de 15,6; i Baltasar, de 16 metres, la segona figura més gran.
El xiulit de Tirisiti protagonitza el betlem de titelles d’Alcoi
El característic xiulit d’un dels personatges més estimats d'Alcoi torna a sentir-se al Teatre Principal en la representació del Betlem de Tirisiti, un retaule de titelles del segle XIX que incorpora altres personatges i escenes de la tradició local, de la festa dels Moros i Cristians o l’aparició de Sant Jordi al naixement de Jesús.
Amb una tradició d’un segle i mig, la companyia de teatre La Dependent es va encarregar de recuperar fa 34 anys les representacions d'aquest espectacle de titelles únic, que gaudiran més de 30.000 persones de totes les edats.
Un itinerari a escala humana a Xàtiva
Format per figures a escala humana elaborades per artistes fallers i recreacions d’animals, el Betlem de Xàtiva ocupa una superfície de 1.500 metres quadrats i ofereix un itinerari de 70 metres a l’Albereda de la ciutat, un dels més grans de tot l’Estat.
Aquesta recreació destaca pel vessant etnològic, ja que s'hi poden trobar ferramentes i utillatge antic aportat pel veïnat, i solidari, amb donacions de fruites i verdures per a la decoració que després distribuiran les ONG a gent sense recursos. Des del 2020 aquest betlem ha canviat els animals vius —ànecs, oques o ovelles— que l'habitaven per una quarantena de representacions d’aquests animals.
La JCF: un concurs amb un centenar de betlems
A partir d’aquest cap de setmana, un centenar de comissions de la Junta Central Fallera obrin els casals, on traslladen la creativitat fallera al món dels betlems. Les comissions participants en aquest concurs es baten per aconseguir els primers premis en les categories de betlem tradicional o de disseny lliure.
Aquest dissabte i diumenge, el jurat visitarà cada instal·lació per a determinar les comissions guanyadores. L’any passat, la falla Montolivet de València va guanyar el primer premi en la categoria de disseny lliure i la falla Creu i Mislata, el de categoria tradicional.
6.000 peces amb caràcter valencià al Betlem de Roca
Més de 6.000 peces fetes artesanalment, d’escaiola i fang, formen part del betlem monumental de Roca, a Meliana (Horta Nord) des de fa més de trenta anys. El recorregut ocupa un espai d’uns 50 metres quadrats i té un caràcter tradicional i molt valencià, com l’entorn que l’acull.
Una de les representacions més atractives d’aquest betlem, que es pot visitar fins al 7 de gener, és la de la família valenciana del segle XX que viu en una barraca de l’horta, on juguen al truc. L’horari de visita és d’11 a 14 hores de matí i de 17 a 20 hores de vesprada.
Musicalitat i cultura popular en el Betlem de la Pigà
Recuperada de l’oblit l’any 1980, amb la música de Matilde Salvador i la lletra del poeta Miquel Peris, la representació del Betlem de la Pigà al Teatre Principal de Castelló de la Plana és una de les més autèntiques del nostre territori.
La vespra del 24 de desembre, dolçainers i tabaleters obrin el pregó, que recorre els carrers de la ciutat amb gegants, nanos i grups de dansa que criden el veïnat per anar a veure un betlem vivent amb més de 150 personatges que barregen els costums valencians amb el relat bíblic de la nit de Nadal.
