Els treballs al jaciment visigòtic de Riba-roja de Túria destapen un taller propi de fabricació de monedes

Les excavacions arqueològiques del jaciment visigòtic de València la Vella, a Riba-roja de Túria, permeten deduir que en aquest enclavament disposaven d'un taller propi de fabricació de monedes, després de descobrir nous exemplars, arran de les jornades d'estudi i prospecció fetes a la zona. També s'han recuperat àmfores nord-africanes de procedència valenciana del segle VI.

La huitena edició de les excavacions arqueològiques a València la Vella ha permés recuperar més de cinquanta monedes d'ús legal durant l'època visigòtica a Riba-roja, que foren encunyades a la Itàlia del regne ostrogot. També se n’han trobat unes procedents de l'actual Tunísia i altres elaborades durant els períodes d'ocupació vàndala i bizantina, a més d'altres peces procedents de diverses zones de la Península.

El descobriment ha sigut possible gràcies als treballs dels experts arqueòlegs, més els estudiants del VI Curs d'Arqueologia visigoda i cristiana de València la Vella, segons destaca l'Ajuntament de Riba-roja en un comunicat. La coordinació ha sigut a càrrec d'Albert Ribera, la direcció arqueològica d'Òscar Caldés, Josep Maria Macias i Miquel Rosselló, i l'equip tècnic d'Andreu Muño i Josep Maria Puche. Hi han participat onze alumnes del curs i cinc col·laboradors.

Les monedes descobertes en aquesta edició s'uneixen a les més de 250 que s'han trobat al llarg d'últims anys, entre altres algunes notables en importància, com una encunyada a Roma pertanyent al rei ostrogot Tòtila, mort l'any 552 i conegut també amb el nom de Bàduila.

En aquesta edició de les excavacions també s’ha fet la identificació tipològica de l'abundant quantitat de ceràmica trobada en aquesta edició, que data dels segles VI i VII després de Crist.

Divisió de la ciutat

Una part important dels treballs arqueològics d’enguany s'ha centrat a intensificar els estudis de camp sobre els principals llocs en què es dividia la ciutat visigòtica, a partir de tres sectors delimitats gràcies a les tasques fetes durant els últims anys.

A l'àrea més alta del jaciment s'han trobat nous blocs de pedra englobats en un nivell geològic cobert per un nivell de circulació format per un carrer que es conserva parcialment en l’actualitat. A la denominada àrea 1.000 del jaciment s'han trobat noves sitges d'emmagatzematge intercomunicades entre si que permeten deduir un sistema soterrat que comprén un mínim d'una àrea d'uns trenta metres quadrats, amb unes característiques pròpies i específiques rellevants existents en l'època d'esplendor d'aquest jaciment visigòtic predominant.

Finalment, al tercer bloc del jaciment s'ha confirmat la presència d'un sistema d'escalinates i de corredors que comunicava tots dos recintes de la ciutat visigòtica.

Aquests descobriments permeten deduir que és un tret propi de la ciutat visigòtica, en la qual destacaven no sols les muralles que la voltaven, sinó també la circulació urbana.

L'alcalde de Riba-roja, Robert Raga, ha subratllat el notable treball que han fet els experts arqueòlegs i els estudiants que han participat en les excavacions. I ha recalcat que, edició rere edició, permeten fer nous descobriments específics sobre la ciutat visigòtica, que durant la civilització de l'època va ser predominant en l'àmbit del Mediterrani.