Troballa reveladora de Sorolla: sis cartes inèdites amb esbossos i notes de l'etapa internacional més reconeguda
Els manuscrits del pintor han aparegut, per sorpresa, entre els rebuts d’aigua i telèfon del comte de Villagonzalo, amb qui va mantindre la correspondència
Des de l’esbós d’un quadre que va catapultar Sorolla en l’àmbit internacional, el que va portar a l’exposició de Londres el 1908, fins a l’amistat del pintor amb les elits socials de principis del segle passat o la manera irònica amb què l’artista de la llum va encaixar les crítiques que certs clients feien de les seues pintures. Són alguns dels detalls que han eixit a la llum gràcies a una troballa totalment inesperada: la de sis cartes que va escriure el mateix Joaquim Sorolla als comtes de Villagonzalo, i que contenen esbossos i notes sobre els quadres que ocupaven l’artista en el moment en què s’enviaven la correspondència.
Aquestes missives, que completaran la documentació del Museu Sorolla, on ja es custodien les respostes d’aquest comte al pintor valencià, han aparegut per sorpresa, com apunten des del Ministeri de Cultura, donat que els manuscrits estaven entre “justificants i rebuts domèstics, com impostos, factures d’aigua, telèfon, alimentació i perruqueria, entre altres”, apunten.
Les cartes es conserven fins i tot en els sobres en què van ser originàriament enviades. Suposen “una font valuosa per a la investigació sobre el procés creatiu de Sorolla i els seus retrats, considerats un capítol essencial de la seua evolució pictòrica i de la seua relació amb els mestres de la pintura espanyola” perquè l’artista va enviar aquestes cartes en una etapa d’un reconeixement internacional consolidat, segons expliquen des del Ministeri de Cultura.
Com van trobar les cartes?
Aquesta troballa ha sorgit arran dels treballs de l'Arxiu Històric de la Noblesa per a digitalitzar els fons dels comtes de Villagonzalo, custodiats pel mateix arxiu. Es tracta d’un fons extens que té 491 caixes, cadascuna amb uns 1.700 documents, recopilats al llarg de cinc segles, entre 1417 i 1917.
De què parlava el pintor en les missives?
Dels esbossos de les pintures del rei Alfons XIII i Victòria Eugènia, de com van ser les trobades i de quant va cobrar amb María Luisa Maldonado, la filla del comte de Villagonzalo, a qui va pintar Sorolla en el retrat que va aportar a l’exposició de Londres del 1908. Altres assumptes que el pintor va adreçar en les sis cartes que ara han eixit a la llum són les mostres d'afecte o les crítiques que rebia d’alguns clients.
En una de les cartes, del 5 de juliol de 1907, s’aprecien els croquis de la parella de retrats que Sorolla va fer al rei Alfons XIII, amb uniforme d'hússars; i la reina Victòria Eugènia, amb mantellina, als jardins de La Granja. En cada esbós es poden llegir les notes de Sorolla sobre la dificultat del procés “per la brillantor fina de la llum solar reflectida” —va escriure l’artista— i sobre la personalitat de la reina, que li va semblar “un encant” i culta.
Un altre dels documents descoberts conté referències al retrat de la filla del comte de Villagonzalo. Es pot llegir, fins i tot, que va cobrar per l’obra 20.000 pessetes. Així mateix, i com detallen des del Ministeri de Cultura, les cartes trobades permeten saber com assimilava el pintor les valoracions de certs clients al seu treball i com l'interlocutor li aconsellava que pintara com li semblara “just i correcte”, sense deixar-se influir per res.
D’altra banda, les missives manuscrites permeten aprofundir en l'amistat que Sorolla va tindre amb certs aristòcrates de l’època, com ara el VII comte de Villagonzalo, Mariano Miguel Maldonado Dávalos (1851-1921), que era col·leccionista, senador i ambaixador d'Espanya a Rússia.
