Troben a Rojals una necròpoli bizantina amb víctimes de la primera pandèmia mundial
Compta amb una trentena de tombes amb pares i mares abraçats als seus fills per la infecció sobtada que es va batejar com pesta justiniana
Una necròpoli d'època bizantina del segle VI dC, situada a la vora del riu Segura a Rojals (Baix Segura), s'ha convertit en el vestigi més antic en la Península de la primera pandèmia global documentada, la batejada com a pesta justiniana. La necròpoli compta amb una trentena de tombes amb pares i mares abraçats als seus fills per la infecció sobtada.
Datada per Carboni 14 entre mitjans del segle VI i inicis del VII, després de la divisió de l'Imperi romà, la necròpoli se situa en una duna fòssil del jaciment de Cabezo del Molino de Rojals. El relat que amaguen les seues restes mortals és el resultat de diverses campanyes d'excavacions que formen part del pla d'investigacions del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), dirigit per Manuel Olcina Doménech. El projecte compta amb la col·laboració de l'Institut Max Plank de Jena (Alemanya) i l'antropòloga Susana Gómez González, de la Universitat de Lleó.
Fins ara s'han trobat 62 cossos soterrats en una trentena de tombes múltiples, que cronològicament coincideixen amb el primer brot de la pesta, segons la directora de l'excavació, l'arqueòloga del MARQ Teresa Ximénez de Embún. Aquesta malaltia va ser batejada amb el nom de l'emperador romà d'orient Justinià i va ser la primera pandèmia de la història, que va matar entre 25 i 50 milions de persones a la vora del Mediterrani.
La pesta justiniana, en Spania
La novetat que aporta la necròpoli alacantina consisteix en la possibilitat de localitzar per primera vegada la pesta justiniana en la part occidental del Mare Nostrum, on per motius militars i comercials l'Imperi bizantí havia arrabassat als visigots la província Spania entre els segles VI i VII, des del sud de València fins a Huelva.
Segons Ximénez de Embún, "el tractament dels individus en la seua forma d'enterrament és emocional, sense fosses comunes i amb una organització per agrupacions familiars". Es tracta d'una població jove amb morts prematures "que ens adverteixen que va existir un procés infecciós en la comunitat", ha incidit l'arqueòloga, que l'atribueix a la relativament alta mobilitat de la població forana en Spania, possiblement arribats de Grècia, Turquia o Egipte. Al final, va provocar que la població decresquera fins a desaparéixer.
La pesta justiniana va arribar a causar milers de morts diàries en la capital bizantina, Constantinoble (actualment Istanbul), i és considerada com una de les pandèmies més mortíferes de la història.
La responsable de Cultura de la Diputació d'Alacant, Julia Parra, ha destacat la importància d'apostar per la investigació amb altres institucions per a “fer valdre la singularitat i transcendència de moltes de les troballes dels arqueòlegs del MARQ”.