Troben un esquelet infantil en el jaciment visigòtic de València la Vella a Riba-roja de Túria
El descobriment permetrà obtindre més informació sobre l’origen i creació de la ciutat
Un grup d'investigadors del sisé Curs d'Arqueologia Cristiana i Visigoda de Riba-roja de Túria (Camp de Túria) ha trobat en el jaciment visigòtic de València la Vella l'esquelet d'un individu d'entre set i deu anys de l'època tardoantiga, datat al voltant de l'any 600 dC. Segons fonts municipals, la troballa permet documentar el primer habitant de la ciutat que hi havia en aquest enclavament, i va començar al juliol quan es va descobrir el contorn d’un crani en una zona del jaciment, annexa a la muralla sud.
La direcció científica va optar per la cautela i va tapar el crani fins que poguera ser degudament excavat i analitzat per Víctor Morcillo, antic alumne del Curs d'Arqueologia i expert format en la Universitat de Bordeus en el camp de l’arqueoantropologia —disciplina que estudia les restes humanes antigues, com els esquelets—, que en eixe moment estava investigant a França.
La setmana passada es va dur a terme una nova excavació que ha tret a la llum un esquelet d’una criatura d'uns set a deu anys, de sexe indeterminat, i indiquen que la seua conservació és “relativament bona” i es troba, majoritàriament, encara en connexió anatòmica, segons les fonts.
El cos va ser soterrat en sentit oest-est, amb el cap mirant al nord, sobre el costat esquerre, amb els braços flexionats cobrint-se el rostre i les cames flexionades cap al maluc. A més, els peus i part d'una cama estan tallats per la construcció d'un mur posterior, i les primeres valoracions indiquen que degué ser depositat en una fossa, anterior a una reforma de l'habitatge.
Per a comprovar si era d'un esquelet aïllat o si n'hi havia altres al voltant, l’equip va excavar una zona més àmplia i va trobar materials de la segona meitat del segle VI dC, fet que fa pensar que la criatura va morir al voltant de l'any 600 per causes que ara com ara són desconegudes.
El motiu de l'enterrament aïllat roman incert, però els investigadors creuen que podria estar associat a la voluntat dels pares de tindre a prop el cos d'un fill que se'n va anar massa prompte.
Amb l'extracció i neteja de l'esquelet s'obrin diverses vies d'investigació i, després d'una primera anàlisi visual de les restes, els ossos seran traslladats a un centre especialitzat on se sotmetran a anàlisi de laboratori com el de carboni-14, per a determinar la data exacta que va morir, o l'anàlisi d'isòtops estables, que permetrà conéixer la dieta diària. Paral·lelament, es farà una anàlisi genètica per a determinar-ne l'origen.
L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha mostrat la gratitud a l'equip d'arqueologia que ha treballat en la zona, i ha dit que aquesta “gran troballa” és un avanç en la constatació de València la Vella com un assentament clau de l’època visigoda. Així mateix, ha destacat que els permetrà obtindre més informació sobre l’origen i creació de la ciutat, fortificada i caràcter defensiu i militar, que va ser habitada en el segle VI. “El nostre compromís per recuperar i descobrir la nostra història és indiscutible, i per a això continuarem impulsant la investigació i fent valdre el nostre passat visigòtic”, ha postil·lat.
Fa més de deu anys que l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i l'Ajuntament de Riba-roja de Túria investiguen aquest enclavament visigòtic, declarat bé d'interés cultural (BIC) per la Generalitat al maig.
