Troben un santuari romà de vora 2.000 anys d'antiguitat al fons d'un jaciment de Millars

Investigadors de les universitats d'Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) han descobert un santuari romà de vora 2.000 anys d'antiguitat a la cova de les Dones, a la població de Millars (Canal de Navarrés). L'espai religiós estava localitzat en una sala a més de 200 metres de profunditat en la qual s'han documentat, almenys, una quinzena d'inscripcions romanes acompanyades d'una moneda de l'època de l'emperador Claudi —que va governar entre el 41 i el 54 després de Crist—, depositada com a ofrena entre una fissura i una estalactita. Les conclusions preliminars permeten datar la freqüentació de les restes arqueològiques trobades entorn del segle I dC, segons ha informat este dijous la UA.

El descobriment se suma al ja publicat en la revista britànica Antiquity l'any 2023, quan un equip científic va trobar més d'un centenar d'unitats gràfiques —motius rupestres— en esta mateixa cova. Pel nombre de motius i la varietat de tècniques, el jaciment és, segons la investigació, el conjunt paleolític més rellevant del litoral Mediterrani oriental de la península Ibèrica.

La nova troballa suposa una evidència més de l'excepcionalitat de la cova de les Dones. Des dels orígens, com a conjunt rupestre paleolític més important de l'est peninsular, passant per la condició de lloc de culte per a ibers i, des d'ara, romans. Hi ha exploracions documentades des del segle XVIII fins a l'actualitat. Esta cavitat estava classificada des dels anys seixanta com a cova-santuari ibèrica per la datació de materials abundants de l'edat del ferro, principalment ceràmics. No obstant això, la utilització com a santuari en època romana havia sigut escassament testificada per anteriors troballes materials, per això este descobriment reforça la idea de la perduració o reutilització, han afirmat les mateixes fonts. L'aparició del santuari ha sorprés els especialistes, tant per la novetat com per les característiques pròpies, ja que es tracta d'un conjunt epigràfic d'entitat situat a gran profunditat dins d'una cova.

La ubicació de les inscripcions, a més de 200 metres de l'entrada, el converteix en un dels jaciments de la península Ibèrica amb inscripcions romanes a més profunditat, només al darrere de la cova del Puente (al terme municipal de Junta de Villalba de Losa) i, tal vegada, de la cova de Román de Clunia, les dos a la província de Burgos, han assenyalat les citades fonts.

La investigació de la cova de les Dones està en una etapa inicial, ja que a penes s'ha estudiat detalladament un 20% de la zona decorada paleolítica. Les inscripcions romanes comencen ara a analitzar-se i encara queden espais de la cavitat sense prospectar detalladament, per la qual cosa el jaciment pot ser encara font de sorpreses per als arqueòlegs en els pròxims anys.

Els treballs arqueològics s'emmarquen en el projecte d'investigació DONARQ per a l'estudi del santuari rupestre i el seu context arqueològic. El lideren Virginia Barciela González, professora de Prehistòria de la UA i investigadora de l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric d'esta mateixa institució; Aitor Ruiz-Redondo, professor de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, investigador de l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències Ambientals d'Aragó i investigador associat de les universitats de Southampton (Regne Unit) i Bordeus (França), i Ximo Martorell Briz, arqueòleg del servei territorial de Cultura de València i col·laborador honorífic de l'àrea de Prehistòria de la UA.

Per a estudiar les inscripcions romanes hi han col·laborat l'epigrafista i professor d'Arqueologia de la Universitat de València Víctor Sabaté Vidal, i el catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona i director de l'equip Littera, Javier Velaza Frías. La recuperació i l'extracció de les monedes ha estat a càrrec de Trinidad Pasíes Oviedo, responsable del gabinet de restauració del Museu de Prehistòria de València, i Carles Ferrer, conservador d'esta mateixa institució.