Un FIB cada vegada més autòcton
L'emblemàtic festival de Benicàssim ha passat de tindre un 90% d’assistents internacionals a reafirmar-se com a festival d'àmbit estatal
Arriba el mes de juliol i amb ell encetem la temporada de festivals de música i cultura que criden l’atenció de joves amb ganes de gaudir al ritme de melodies marxoses i un entorn estiuenc refrescant.
Aquest cap de setmana és el torn del reconegut Festival Internacional de Benicàssim (FIB), el festival degà i pioner de l’experiència musical i vacacional costanera. Un model que es va inaugurar amb la primera edició del 1995, i que “ha anat sumant xifres d’assistents com les 180.000 de l’edició anterior”, tal com ha remarcat la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina.
Tot i això, els últims anys el FIB ha patit canvis quant al model econòmic i identitari. La caiguda notòria de públic internacional any rere any, que sostenia el 90% dels assistents, i una pandèmia han sigut els principals causants d’aquesta transformació.
Aquest canvi d’horitzó l’ha portat a apostar per un cartell amb una major presència d’artistes nacionals, des que l'empresa The Music Republic, promotora d'altres grans esdeveniments a la Comunitat Valenciana com l'Arenal Sound o el Festival de les Arts, comprara el festival i frenara la progressiva pèrdua de fibers registrada en els últims anys amb el promotor britànic Melvin Benn al capdavant. A això se li suma un abaratiment considerable del cost de l’abonament.
Ara el FIB s’ha reinventat i s’ha convertit en una cita on el públic patri ocupa parcialment el lloc dels britànics assistents que històricament regnaven el festival. No obstant això, en aquesta edició conviuen grups de renom estatals com Ivan Ferreiro, Amaia, La Casa Azul, Sidonie o La La Love You, i artistes internacionals de la talla de Franz Ferdinand, Kaiser Chiefs o la mítica banda nord-americana de punk-rock The Offspring que encapçalen el disseny del cartell.
Amb aquest canvi de rumb el festival benicassut ha recuperat gran part del públic perdut i ha penjat el cartell d’entrades esgotades l'any passat i enguany. Al mateix temps es consolida com a festival d’indie i pop-rock estatal, sense abandonar l’essència internacional que sempre l’ha caracteritzat i sempre conservant els valors festius, estiuencs i vacacionals que ja prodigaven amb aquell lema emblemàtic del 2012 que deia: Sea, sun & sound.