Un homenatge al cementeri d’Alcoi inicia els actes dedicats a l'Any Isabel-Clara Simó

Este dilluns, 13 de gener, es compleixen cinc anys de la mort de la il·lustre escriptora, filòsofa, professora i periodista

Homenatge a Isabel-Clara Simó en el cementari d'Alcoi
Homenatge a Isabel-Clara Simó al cementari d'Alcoi / À Punt NTC

L'Any Isabel-Clara Simó comença este dilluns, 13 de gener, just en el dia en què es compleixen cinc anys de la seua mort. I ho ha fet amb un homenatge de la companyia La Dependent al cementeri d'Alcoi, on s'han escoltat fragments d'obres com Els racons de la memòria o Júlia

Amb una cinquantena d’obres publicades durant quatre dècades, Isabel-Clara Simó es va convertir en una figura essencial de les lletres alcoianes. Escriptora, filòsofa, professora i periodista, Simó va retratar un lloc i un temps amb novel·les com Júlia, ambientada en la revolució del petroli a Alcoi. En la seua obra també va haver-hi lloc per a la poesia, l’assaig i el teatre.

Fa dotze anys, l’escriptora va ser guardonada amb les distincions de filla predilecta i Medalla d’Or de la Ciutat d’Alcoi, i es va convertir en la primera dona a rebre-les. Enguany es preveuen un seguit d'esdeveniments, de diferents disciplines artístiques, per a commemorar la vida i l'obra d’esta il·lustre alcoiana.

Quaranta anys dedicats a la defensa de les llibertats i la llengua

L’escriptora nascuda a Alcoi era llicenciada en Filosofia per la Universitat de València. Va exercir com a professora a Bunyol i després a l'institut de batxillerat Ramon Muntaner de Figueres, a Catalunya.

Simó va obtindre el primer reconeixement literari el 1978 amb el seu primer llibre, És quan miro que hi veig clar, amb què va obtindre el premi Víctor Català. Aquell va ser el començament d’una prolífica i reconeguda carrera literària. L’autora va guanyar després el Crítica Serra d'Or per Alcoi-Nova York (1985); el Sant Jordi per La salvatge (1993); el Premi València de Literatura per La innocent (1995); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per El professor de música (1998); el Premi Octubre-Andròmina de narrativa per Hum... Rita! L'home que ensumava dones (2001) o el Joanot Martorell per Amor meva (2010).

L’escriptora alcoiana va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat catalana, professora de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Així mateix, Isabel-Clara Simó va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes entre 2016 i 2019, i va destacar que un dels reconeixements que més l'havien emocionada és el nomenament, el 2013, com a filla predilecta de la seua ciutat natal.

També et pot interessar

stats