Una cova de Pedreguer, escenari del ritual del canibalisme de menors fa 6.500 anys

Era un canibalisme ritual, sense cap gest de violència, i que no es feia per raons nutritives. Així són les primeres evidències neolítiques de mossegades en ossos humans de xiquets al llevant peninsular, que es localitzen a la cova del Randero de Pedreguer. A estes conclusions s’ha arribat després de les mossegades que s’han trobat en els ossos d’un bebé (un fetus de quaranta setmanes de gestació) i d’un xiquet d’uns set anys. En el cas d’un dels menors, el consum es va dur a terme en ossos frescos, immediatament després de morir.

Estes conclusions s’han presentat este dimecres i, segons el cap d'Arqueologia de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), Rafael Martínez Valle, les mossegades són "uns indicis davant de l'evidència d'un consum humà". Martínez Valle ha reiterat que "no hi ha gestos de violència" en este canibalisme ritual, del qual se'n desconeix de moment el motiu o origen. Els mossos els els van fer després de morts.

A més, la investigació que s’ha dut a terme conclou que darrere de les mossegades no hi ha una intenció nutritiva, donat que els pobladors de la cavitat gaudien d'una economia assentada: vivien del pasturatge i de l'intercanvi de carn d'animals.

"El fet que els individus consumits siguen infantils i, fins i tot, perinatals és una dada del màxim interés, ja que en altres jaciments no s'ha documentat fins ara. Per tant, entrem en una altra esfera del que seria el consum d'uns éssers pròxims i podem caure en el risc d'especular respecte a què origina esta pràctica", ha apuntat Martínez Valle. Ha assenyalat que "els que són consumits en este jaciment" són xiquets "en un grup humà que té l'economia perfectament assentada, la ramaderia", i en un context en el qual "no hi ha un problema de nutrició que ocasione una pràctica d’este tipus. L'origen és un altre i caldrà perfilar millor les causes d'esta activitat", ha afegit.

El resultat d'esta investigació és fruit de catorze campanyes d'investigació desenvolupades entre el 2007 i el 2021 a la cova del Randero, situada a 170 metres sobre el nivell de la mar, integrada per moltes galeries i que els avantpassats usaven per a guardar el bestiar, com a lloc de residència i també com a enclavament funerari.

Per la seua banda, el director del Museu de Belles Arts d'Alacant, Jorge A. Soler, ha ressaltat que la "novetat" que aporta l'estudi és "la presència de les dentades" i que es dona "en un context arqueològic molt precís. "Quan parlem del canibalisme que pot haver-hi a la cova del Randero no ens estem referint al que podrien tindre els asteques, per exemple, a conseqüència de violència o una altra causa", ha aclarit.

Mentrestant, Roca de Togores ha concretat que en esta cavitat s'han trobat més de 3.600 restes de fauna, tant domèstica (sobretot, ossos d'ovella i de cabra), com a salvatge. Tots estos vestigis van aparéixer amb marques causades per sílex per a desarticular i descarnar la carn per a després comerciar amb ella. La resta es llançava a una espècie de femer.

"El curiós" ha sigut que dins del “femer” es van localitzar ossos humans molt fragmentats post mortem. En estudiar-ne un d'ells, una mandíbula d'un xiquet, es va constatar que presentava unes marques similars a les restes de la fauna depositada, la qual cosa va cridar l'atenció dels experts, ha revelat la tècnica arqueòloga de la corporació provincial alacantina, Consuelo Roca de Togores.

Es tractava de marques per a desarticular la mandíbula del crani, per a llevar el múscul, arrancar la carn i per a extraure la medul·la, ha especificat l'experta.

Però el més destacat, ha explicat, és que es van trobar també marques de dent humana, la qual cosa reflecteix un "tema de canibalisme", una evidència que va aparéixer en un altre individu més xicotet, un bebé, que presentava igualment marques de desarticulació, de descarnament i de masticació.

Tots estos detalls s’han fet públics este dimecres, en una roda de premsa on també han intervingut el president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, i el diputat provincial de Cultura, Juan de Dios Navarro, a més de l'alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús.