Una mascletà morada i dedicada a les dones “invisibilitzades” del sector pirotècnic

“Les dones, encara que invisibilitzades, són molt importants en el sector pirotècnic”. A totes elles, especialment les que estan als tallers fent i carregant els elements pirotècnics –“que en són moltes”- van dedicats els 151 quilos de pólvora que la pirotècnica María José Lora, de la pirotècnia Caballer FX-Global Foc, dispararà a la plaça de l’Ajuntament de València. Com no podia ser d’una altra manera el Dia Internacional de les Dones, al cel esclataran carcasses morades fetes també per les quatre dones de la pirotècnia.

María José dispara per tercera vegada a la plaça, encara que la família ha estat estretament vinculada a la catedral de la pólvora. Quinta generació d’una nissaga pirotècnica, recordava per a À Punt la rellevància que tenen les dones en aquest sector, tot i estar en molts casos visibilitzats.

“Va dedicada a les dones pirotècniques, però no només a les que estan ací —deia en referència a les que estaven a la plaça-, sinó a totes les que treballen en la pirotècnica, que en són moltes. El seu paper és molt important en la producció”, explicava María José en referència a totes aquelles dones que, des de les casetes, carreguen els elements pirotècnics de pólvora. De fet, Lora recordava la seua iaia, Josefina Caballer, reconeguda pirotècnica valenciana.

L’aposta femenina d’aquesta empresa, hereva de la que va crear la nit del Foc a València el 1940, es manté encara hui dia. De fet, amb ella, entre les tanques de la plaça i ultimant la col·locació de les carcasses i les traques, estaven Tatiana Gavriliuk i Liudmila Traiduk, dues dones ucraïneses que treballen en aquesta empresa de Vilamarxant. 

Tatiana viu a Espanya des de fa una dècada i Liudmila va arribar fa uns mesos com a refugiada de guerra. Tot i que les dues no es coneixien, en assabentar-se que estava a Vilamarxant, Tatiana no ho va dubtar i, després de consultar-ho amb María José, li van proposar incorporar-se a la plantilla de Caballer FX, que necessitava ampliar el personal.

“Treballe fent la traca valenciana”, explicava Tatiana en un perfecte castellà. “Són unes treballadores molt responsables i s’interessen molt per fer la faena bé”, apuntava María José. Liudmila encara no domina l’idioma, però Tatiana l’assisteix en la traducció. “Està molt contenta amb la faena”, deia en referència a la seua companya.

En definitiva, una mostra de reivindicació, integració i tradició en tons morats que la pirotècnia de Vilamarxant ha posat en escena al cor de València.