Una mostra de material inèdit d’Azorín commemora el 150é aniversari del seu naixement a Monòver

Una maleta amb documentació personal de José Martínez Ruiz, Azorín, ha portat a la creació de l'exposició "La maleta d'Azorín", que realitza un recorregut per la vida de l'escriptor i en la qual es podran veure cartes, fotografies, telegrames i llibretes personals que han romàs ocults fins ara. La mostra s’obri al públic aquest dijous, dia en què es commemora el 150é aniversari del naixement de José Martínez Ruiz, i romandrà oberta fins al 22 de desembre a la Casa Museu Azorín de Monòver (Vinalopó Mitjà). 

El president de la Fundació Mediterrani, Luis Boyer, ha presentat aquest dimecres a la Casa Museu Azorín de Monòver aquesta mostra, juntament amb l'alcalde de Monòver, Alejandro García, i la comissària de la mostra, Mercedes Navarro, segons ha indicat l'entitat en un comunicat.

Conservada per la Fundació Mediterrani, la Casa Museu Azorín, és un centre cultural i documental "clau" per als interessats i investigadors de l'obra d'Azorín i des del qual es treballa per a "mantindre viu el llegat de l'escriptor". Aquesta exposició sobre el contingut de la seua maleta és la principal proposta de la Fundació amb motiu de la programació organitzada dins del 150é aniversari del naixement d'Azorín al seu Monòver natal.

El 2 de març del 1967, l'escriptor va morir i va deixar la maleta en què guardava els documents més preuats i que estava "plena de les millors vivències", ja que va viatjar amb ella des de Monòver fins a París, on es va exiliar, i també el va acompanyar a València i Madrid, on va morir als 90 anys. El maletí va romandre ocult durant dècades en una finca toledana fins que Luis Méndez de Vigo el va donar a la Fundació Mediterrani, que ara fa servir els diversos documents que hi havia dins per a reconstruir la longeva vida de l'escriptor.

A partir d’aquesta relíquia tan personal plena de cartes, fotografies, telegrames i llibretes personals inèdites, l’exposició obre una nova finestra sobre la figura personal i literària d'Azorín, amb més de 2.000 registres documentals i diversos objectes que van pertànyer a l'escriptor monover. Entre tota aquesta documentació, per a la mostra s'han seleccionat alguns documents i objectes "d'especial interés i curiositat".

En l’exhibició es podran veure 25 fotografies de l’escriptor que ajuden també a fer una radiografia del Monòver de principis del segle XX; entre elles, una del seu pare, a qui mai s'havia identificat fins a aquest moment, en una instantània.

Així mateix, s'exposen cartes que va intercanviar amb destacats membres de la generació del 98, una correspondència que va ser especialment estreta amb l'anomenat Grup dels Tres, que conformava amb Pío Baroja i Ramiro de Maetzu. Però també hi ha missives de Ramón Gómez de la Serna, Antonio Maura, Pío Baroja o Torcuato Luca de Tena, així com telegrames amb artistes plàstics com Genaro Lahuerta i Gastó Castelló. 

Un altre bloc de l'exposició està compost d’objectes personals, com ara una llibreta en la qual el mateix Azorín prenia notes del significat de paraules que li interessaven o en la qual transcrivia dites populars. També es podran veure les targetes de visita personals, els carnets dels cinemes Rex i Capitol de Madrid o el contracte per a escriure articles amb l'editorial Prensa Española.

La "gran varietat" de documents que es van trobar a la maleta pertanyent a José Martínez Ruiz abasta pràcticament tots els moments de la vida de l'escriptor. Per això, la comissària de la mostra, Mercedes Navarro, l’ha plantejat com "un recorregut vital, un viatge pels seus entorns geogràfics i literaris que dona sentit a l'objecte que inspira l'exposició".

D'aquesta manera, es proposa al visitant un "viatge lineal", on les imatges són protagonistes, acompanyades de breus textos, abans de tot de caràcter literari i a manera de pinzellades descriptives del recorregut vital i professional de l'escriptor de Monòver. Una mostra que valora la figura de l'escriptor al llarg de tota la seua vida, que va més enllà de les vinculacions polítiques, que en foren moltes i variades.