Una valenciana dissenya la bandera del Bronx que oneja al Rockefeller

Amb els seus pots de pintura a la mà i una mascareta per a evitar aspirar els colors que brollen dels esprais, l’artista valenciana Laura Álvarez executa el seu últim encàrrec: decorar una terrassa d’un bar del barri del Bronx amb el seu estil personal de motius naturals i colors vius. Un estil que també ha deixat imprés en la bandera del barri del Bronx que va ser seleccionada pel centre Rockefeller perquè onejara al costat d’un centenar d’estendards en la plaça d’aquest emblemàtic complex de 1939, format per 19 edificis d’estil art-déco situats en la Cinquena Avinguda de Manhattan.

Al costat d’ensenyes dissenyades per grans artistes com la cubana Carmen Herrera o els estatunidencs Jeff Koons i Brian Donelly –més conegut com KAWS–, entre altres, la seua bandera s’alça emmarcada en una iniciativa perquè nombrosos artistes expressaren “què és per a ells Nova York i què significa”, diu Álvarez.

En una breu pausa del seu treball, Álvarez ha explicat a Efe com va elaborar el disseny que es va imprimir sobre la tela de la bandera que llueix ara en el centre Rockefeller. “Per a mi, Nova York, més que Manhattan, és el Bronx”, diu convençuda l’artista valenciana, que ha viscut els onze anys que ha passat a la ciutat en aquest barri del nord. Per això, continua, va prendre com a model la bandera original del Bronx, que té l’escut de la família Bronck (de la qual el barri va prendre el nom) on destaca un sol sobre un horitzó de mar.

lauralvarez.com

Inspirada en la naturalesa

El disseny de la bandera no va ser casualitat, ja que els treballs d’Álvarez estan tots inspirats en la naturalesa. “Sempre he sigut molt ecologista i he estat molt preocupada pel medi ambient”, comenta, després de confessar que als catorze anys volia embarcar-se amb l’ONG Greenpeace per a salvar balenes. Assegura que quan va arribar als Estats Units li va xocar “la cultura d’un sol ús” dels nord-americans i, per això, amb el seu art intenta “despertar la gent, perquè no hi ha una cultura d’aprendre sobre ecologia” ni sobre altres qüestions com la salut o l’alimentació, diu. A més, culpa “les grans empreses”, com les farmacèutiques, els fabricants de plàstics o d’herbicides de no estar interessats en el desenvolupament d’uns hàbits més saludables i respectuosos amb el medi ambient.

Enamorada del Bronx

Álvarez, que compagina la seua tasca d’artista amb el treball d’organitzadora cultural en el Departament de Parcs de la ciutat, conta que quan va arribar al Bronx, en un dia fred de gener del 2009, es va enamorar de la ciutat i del barri i va decidir quedar-s’hi, de moment, diu ara, fins a la jubilació. “Vaig arribar perquè em vaig casar amb un nord-americà i ens en vam vindre al Bronx. Al cap de cinc anys ell odiava Nova York, jo m’hi vaig quedar i ell va marxar”, diu, abans d’agregar que per a ella “Nova York és la meca de l’art” perquè li va permetre desenvolupar-se com a artista. Defineix el Bronx com “una ciutat que t’accepta”, com la llar que no va trobar quan vivia a Espanya o a Anglaterra, país on també va residir una temporada.

Abans d’arribar als Estats Units, feia “majoritàriament disseny gràfic i poc d’art”, però tot va canviar quan es va veure obligada a prendre’s un respir de nou mesos mentre esperava que es resolguera la seua sol·licitud de residència permanent, coneguda com a green card. En aquest temps, explica, es va replantejar la seua carrera i a què volia dedicar-se.

“El Bronx em va donar un canvi de carrera als trenta anys, que va ser trobar-me amb l’art una altra vegada, començar a dibuixar, començar a fer més il·lustracions i començar a fer murals, que mai havia fet, i com expandir la meua creativitat a altres nivells que no havia fet mai a Espanya”, comenta. Reconeix que en el barri hi ha zones on hi ha violència, “com en tot arreu”, però assegura que mai li ha passat res en la dècada que porta residint allí i insisteix que res té a veure amb les pel·lícules que van contribuir a estendre una imatge de marginació i delinqüència.

“Estic enamoradíssima del Bronx i tothom que ha vingut a veure’m s’ha adonat que no és com en les pel·lícules dels 70”, declara Álvarez, que també forma part de la direcció de l’associació local Art Bridge, que es dedica a promocionar als artistes del barri.