Unes ulleres i poemes de Juan Gil-Albert s'incorporen a la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes

Unes ulleres de Juan Gil-Albert, un retrat fotogràfic en blanc i negre, tres poemes manuscrits i un monogràfic de la revista Canelobre dedicat a la seua figura s'han depositat este dimarts en la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes en memòria del poeta, narrador i assagista alcoià. L'acte, al qual han acudit la neboda neta Claudia Simón i autoritats culturals alacantines, ha coincidit amb el dia exacte del 121 aniversari de Gil-Albert, un escriptor de referència dels anys 30, la guerra, l'exili i la postguerra.

El director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, ha recordat que Gil-Albert va començar a escriure molt jove i que el 1927 va publicar La fascinación de lo irreal, “un exemple com rebre herències i establir relacions amb el present per a transformar el futur”. Hereu de Gabriel Miró i relacionat amb la Generació del 27 i les avantguardes per la seua amistat amb Max Aub, el seu poemari Misteriosa presencia (1936) va ser publicat per Manuel Altolaguirre, el gran editor d’eixa generació. "Representa el temps d'imaginació i consolidació cultural d'aquells anys 20 i 30", ha assenyalat García Montero, que també ha posat l'accent en la seua talla ètica i intel·lectual, pel compromís i reflexions sobre el colp d'estat del 36, plasmats en obres com Son nombres ignorados (1938).

Una figura “fonamental” per a recordar l'exili espanyol

Gil-Albert va formar part del moviment literari que a València va fer front al colp en revistes com a Hora de España i organitzant esdeveniments com el Congrés Internacional de Cultura Antifeixista. A més, va acollir a casa companys de la Generació del 27 com Luis Cernuda, Rafael Alberti, María Teresa León, Altolaguirre o Ramón Gaya. "La seua figura és fonamental també per a recordar l'exili espanyol", ha dit García Montero. En acabar la guerra, el van internar en un camp de refugiats a França i més endavant es va exiliar a Mèxic, on va ser secretari de la revista Taller, dirigida per Octavio Paz.

A finals del 1942 va viatjar a Buenos Aires i va col·laborar en els diaris argentins Sur i La Nación. Va tornar a València el 1947, en ple franquisme i va haver de suportar un llarg exili interior fins que va poder publicar diverses obres, escrites anys abans. D'estes, el director de l’Institut Cervantes ha destacat l'antologia Fuentes de la constancia i Crónica general com a síntesi del seu pensament.

En la caixa 1601 de la cambra cuirassada del Cervantes que custodia el llegat dels intel·lectuals de parla hispana més destacats romandran, com a mínim cinc dècades, els poemes Epitalamio a la hermana (1935), Despedida de un año (1936) i Mi nostalgia, homenaje a Játiva (1964), al costat del monogràfic de Canelobre publicat el 1996.