Les Useres compleix amb la tradició: els pelegrins ixen cap al santuari del Penyagolosa

Dotze veïns de les Useres, aquells afortunats que tenen la condició de pelegrins enguany, travessen ja les muntanyes de l’Alcalatén i l’Alt Maestrat per a complir la tradició que es viu al poble des del segle XIV i que els porta fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Amb ells, també fan el camí les figures històriques de la rogativa: el guia, els tres cantors, el capellà, el representant de l'Ajuntament, els clavaris, el depositari, les promeses i el grup de les càrregues.

Fins demà a la nit, quan tornen a les Useres, que hauran recorregut setanta quilòmetres de distància física, a través de les muntanyes de Xodos, Llucena i Vistabella, però també serà un camí emocional, que viuen en silenci. “T’aïlles de tot”, recordava per a À Punt un dels pelegrins de fa dos anys. “És una experiència indescriptible que recordes tota la vida”, apuntava.

Aquesta tradició, declarada bé d’interés cultural immaterial, i en la qual sols poden participar homes, veïns del poble, i majors de 21 anys, demana pau, salut i aigua, com en l'edat mitjana, on radiquen els orígens d'esta peregrinació.

Després d’una parada per a reposar forces, es preveu que a la nit arriben al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, on demà dissabte tindrà lloc la cerimònia del perdó que deixarà pas a la tornada cap a les Useres.

Però a més dels pelegrins, a les Useres s’han concentrat nombrosos veïns i visitants per a fer el recorregut al costat d'ells. La jornada es converteix en un dia festiu, en què tornen el poble a aquells que no hi viuen habitualment. “Cada any ve més gent, fins i tot em vaig trobar una vegada un home que venia de Galícia”, apuntava Jasmine, una jove de les Useres, als micròfons d’À Punt.

De fet, aquest divendres, les persones, naturals del poble, però també moltes vingudes d’altres poblacions, que es concentraven a Sant Miquel de les Torrocelles, ja al terme de Llucena, es contaven per centenars. Coincidint amb el punt de la primera parada dels pelegrins, eren molts els que aprofitaven per a passar la jornada amb familiars i amics i, a més, complir la tradició.

Un d’ells era Juanmi, un veí de les Useres que fa “més de cinquanta anys” que no falta a la cita. “He vingut cada any, fins i tot quan no venia ningú, ja estava jo ací amb els meus fills”, assegurava.

Des de Bunyol fa 21 anys que ve fins a este paratge Xelo, que fa el recorregut a peu. “La vaig conéixer per una companya, i des d’eixe moment sols me l’he perduda quan va nàixer la meua filla i en la pandèmia”, afirmava mentre feia una parada per a pegar un mosset i seguir cap a Xodos, “un camí molt més fàcil” que el que uneix les Useres amb Sant Miquel de les Torrocelles.