El valencià comença a sentir-se en les sales de cine

En les últimes setmanes s'han estrenat tres produccions valencianes rodades en la nostra llengua: L'àvia i el foraster, Les vacances de Mara i Valenciana

Fotograma de 'L'Àvia i el foraster', de Sergi Miralles
'L'àvia i el foraster' s'ha convertit en una de les pel·lícules en valencià més taquilleres de la història / Aire de Cinema i Alhena Production

Hui dia, llegir o sentir la nostra llengua en la literatura i la música és un fet bastant normalitzat. Però el valencià continua tenint una assignatura pendent en un altre sector cultural clau com és el cine, quan la majoria de produccions que es roden a casa nostra ho fan en castellà. Així i tot, en les últimes setmanes hi ha hagut una espècie de miratge en la cartellera cinematogràfica que podria indicar que la tendència està canviant: per primera vegada tres pel·lícules rodades en valencià s'han estrenat en un període de poques setmanes.

Cosint relacions contra la xenofòbia

La primera producció a aterrar a les sales valencianes (i en altres de l'estat espanyol) va ser L'àvia i el foraster, l'òpera prima del pegolí Sergi Miralles, que es va estrenar el 13 de setembre. El film, que tracta l'especial relació sorgida en un xicotet poble valencià entre una anciana i un paquistanés que regenta una fruiteria, ha aconseguit enamorar els més de 15.000 espectadors que l'han vista fins al moment i ja va per la sisena setmana seguida en cartellera.

La cinta ja apuntava maneres en la première en el Festival de Cinema d'Alacant, on va guanyar ni més ni menys que quatre premis: la Tessel·la d'Or a millor pel·lícula, millor actriu per a l'alcoiana Neus Agulló i millor actor per a Kandarp Mehta, així com el premi de la crítica Sergio Balseyro.

“És una pel·lícula feta des del cor que tracta un tema tan complex com el de la migració i la xenofòbia”, explicava el director, Sergi Miralles, a les càmeres d'À Punt Notícies. “En un to de comèdia dramàtica, expliquem esta història des d'un punt de vista amable i amb la vocació d'entretindre i fer que l'espectador passe una bona estona, alhora que convide a reflexionar”, apuntava.

Fotograma de 'L'àvia i el foraster'
Fotograma de 'L'àvia i el foraster' / Aire de Cinema i Alhena Production

Introspecció, culpes i ferides del passat

A penes dos setmanes després, el 27 de setembre, es va estrenar Les vacances de Mara, també òpera prima de la directora i guionista de Castelló de la Plana, Elena Escura, ja avesada en el món del curtmetratge. El film va obtindre els guardons a millor direcció i millor so durant la passada edició dels Premis Berlanga de l'Audiovisual Valencià.

La pel·lícula segueix els passos de Mara quan visita inesperadament la seua amiga Vera. Després de passar una jornada juntes s'acomiaden, les dos amb la intenció d'anar-se'n de viatge. Però Mara decideix desfer els seus passos i instal·lar-se en casa de la seua amiga sense avisar, una decisió que li farà desempolsar ferides del passat, rancors i culpes que creia oblidades.

“El retrobament de les amigues és una excusa per a parlar de les coses que no han fet”, explicava la directora, Elena Escura. “M'agrada esta idea de reformular amistats, llimar diferències i tindre conversacions incòmodes que a voltes no es tenen. I crec que és necessari açò per a poder avançar i per a poder entaular un nou tipus de relació”:

Fotograma de 'Les vacances de Mara'
Fotograma de 'Les vacances de Mara' / Tarannà Films

La València dels 90 des d'uns ulls de dona

Finalment, este diumenge s'ha estrenat als cinemes Valenciana, una pel·lícula de Jordi Núñez, que es basa en l'exitosa obra de teatre homònima de Jordi Casanovas. La productora la defineix com “un tríptic de la València dels anys noranta, uns anys que van marcar tota una generació i que van suposar un canvi de paradigma en l'aspecte social, en el polític i en l'informatiu”.

La Ruta del Bakalao, la telerealitat o la corrupció són l'escenari d'este drama, rodat entre València i Mallorca, que connecta l'Espanya del progrés i el naixement de la telerealitat amb la cobertura del cas de les xiquetes d'Alcàsser.

“M'interessava molt que foren tres periodistes amb tres perspectives molt diferents sobre la professió”, explica Núñez, el director de la cinta. “Cadascuna de les tres viu la corrupció a distints nivells i les tres es veuen arrossegades per un sistema que les nega, que no els permet ser elles mateixes ni afirmar-se”.

Fotograma de 'Valenciana'
Fotograma de 'Valenciana' / Pegatum Transmedia i Dacsa Produccions

Caldrà esperar per a veure si esta tendència a les sales de cine es confirma, es fa més comú sentir els personatges de la gran pantalla parlant en la nostra llengua i es deixa arrere l'estigma que diu que “amb el valencià no arribes a enlloc”.

També et pot interessar

stats