‘Valenciana’ i ‘Lo carga el diablo’, les apostes valencianes a Cinema Jove

El Festival Internacional Cinema Jove de València calfa motors per a la 39a edició. Deu llargmetratges, 58 curtmetratges, huit sèries i quatre pel·lícules dedicades a narratives experimentals entraran a competició en este certamen que dona el protagonisme a les inquietuds juvenils i que se celebrarà del 20 al 29 de juny.

Entre les deu cintes que formen part de la secció oficial de llargmetratges competeixen enguany dues propostes valencianes. La primera, Lo carga el diablo, serà l'encarregada d'inaugurar el festival el dijous 20 de juny. Pablo Molinero, Antonia San Juan, Isak Férriz i la jove actriu Mero González protagonitzen està road movie delirant dirigida per Guillermo Polo.

Jordi Núñez signa i dirigeix l’altra proposta, una adaptació de l'obra teatral de Jordi Casanovas Valenciana, un drama ambientat en les acaballes de la Ruta del Bakalao, durant la dècada de 1990, que connecten amb l'Espanya del progrés i el naixement de la telerealitat amb la cobertura del cas de les xiquetes d'Alcàsser.

A banda dels dos llargmetratges valencians, que comptem amb el suport d'À Punt, el director de Cinema Jove, Carlos Madrid, ha recordat en la presentació de la programació d’enguany que en les seleccions oficials “destaquen els trànsits a la maduresa en diferents èpoques de la joventut” i, entre l’ampli ventall de temàtiques abordades, trobarem contextos com “la societat portuària romana, un microcosmos rural en la guerra de Kosovo o un institut de l'Índia”.

Els conflictes en les relacions familiars i amoroses estan ben presents en algunes de les altres propostes de llargmetratges. Ambientada als peus de l’Himàlaia, l’índia Girls will be girls de Shuchi Talati segueix el viatge d'una adolescent que està experimentant la primera relació, a la qual sa mare s'oposa fermament. D’altra banda, El Paraíso, de l’italià Enrico Maria Artale, aborda les complexes relacions maternofilials en un context de marginalitat.

El japonés Takuya Kato torna per tercera vegada a Cinema Jove amb Fly on, un drama intimista protagonitzat per una dona casada que acaba de perdre al seu amant en un accident de trànsit. Un altre drama en femení, Of living without illusion de Katharina Lüdin, explora les relacions romàntiques a través d'una actriu de teatre de mitjana edat que pateix el rebuig de la seua parella. 

L’amistat protagonitza All the long nights, una adaptació dirigida per Shô Miyake de la novel·la de Maiko Seu, una faula sobre com trobar-se a si mateix en la soledat contemporània fixant la mirada en el suport als altres.

78 days és un fals diari documental de la sèrbia Emilija Gašić, rodat amb càmeres de vídeo casolanes que retrata la vida quotidiana d'una família durant el bombardeig de l'OTAN sobre Sèrbia en 1999. De la veïna Bòsnia i Hercegovina, Excursion d’Una Gunjak, reflexiona sobre el significat de convertir-se en dona en l'era de la postveritat.

Una aposta atípica en el festival és el thriller psicològic australià Birdeater, on una núvia s'uneix al comiat de solter del seu promés, una cinta de gènere dels directors Jack Clark i Jim Weir que va guanyar el premi del públic en Sidney.

Curts de vint països i huit sèries d’estrena

Les relacions familiars, l'experimentació sexual, les pors del pas a l'edat adulta o la precarietat laboral protagonitzen molts dels 58 títols de la secció oficial de curtmetratges d’enguany. Una gran riquesa de llenguatges i estils narratius, des de la ficció fins a l'animació i el documental experimental, es recullen en curts que procedeixen d’una vintena de països diferents, molts dels premiats en alguns dels principals festivals del món, com Canes, Locarno o la Berlinale.

D’altra banda, la secció oficial de sèries està integrada per huit estrenes a l’estat espanyol que abasten gèneres com la comèdia, el drama, el thriller i el documental. Destaca la sèrie australiana-neozelandesa After the party, un dels drames televisius recents més impactants, o la noruega Dates in real life, en què s'aborden les relacions amoroses en entorns virtuals.

El tabú al voltant del plaer sexual en les persones amb diversitat funcional està al centre de la sèrie francesa Extra, mentre que les conspiracions polítiques i l’alta gastronomia construeixen la trama de l’argentina El sabor del silencio. Per la seua banda, la sèrie alemanya Push posa en el centre del relat les vivències de les llevadores en el dia a dia.

Des del Canadà es presenten la sèrie The meteorites, sobre les relacions de dues germanes negres en una família d’acollida blanca i I will bury you, una comèdia negra en què dos germans intenten complir els últims desitjos de sa mare amb les seues cendres.

Per acabar, un grup d’artistes, intèrprets i gestors culturals de l'escena valenciana comparteixen experiències en la sèrie documental Ignorant de Mar Castel que posa el focus en la precarietat que pateixen els joves dedicats a la cultura.

Òrbites, un espai per a l’experimentació

La secció oficial Òrbites, dedicada als nous llenguatges i les narratives experimentals, inclou enguany quatre pel·lícules de temàtiques i estètiques molt diverses. El arte de los analfabetos, de Kevin Castellano Castaño i Eduardo Hirscheld León, on es reprodueix el camí a peu des de València fins als Pirineus que va realitzar l'avi de Castellano al costat del seu pare durant la postguerra; el thriller documental My sextortion diary, en què la jove cineasta catalana Patrícia Franquesa abdueix l'espectador en el relat del xantatge al qual va ser sotmesa per una màfia de ciberdelinqüents; el migmetratge de no-ficció Elogio del horizonte, els protagonistes del qual, el mateix director, Rafa Alberola, i la guionista, Jimena Merino, reflexionen sobre el cinema i l'amor; i la peça de docuficció etnogràfica d'Alberto Martín Menacho ‘Antier Noche’.