On estan les valencianes en la indústria de la música?
Les professionals del sector denuncien que la seua presència és testimonial en els cartells dels grans festivals
El grup de rap en valencià Sociologia Animal va renunciar divendres passat a participar en el festival Hip Hop All Stars, organitzat per la Sala Repvbblica de València, per no comptar amb cap dona en un cartell amb 16 grups i cantants totalment masculins.
“És un problema normalitzat en molts espais” assenyalava Joan, membre del grup, en una conversa amb À Punt. El cantant reconeix que ha sigut una decisió molt dura, “ja que aquesta era segurament la sala més gran en què hauríem tocat” però entenen el rap com una ferramenta de crítica i compromesa, on “és imprescindible la perspectiva de gènere”.
La primera edició del festival Rocanrola, que se celebrarà el 24 i 25 de setembre a Alacant, ha confirmat fins al moment tretze artistes, tots homes. El cartell, que no ha canviat a pesar de les protestes vessades en les xarxes socials, està promocionat pel govern valencià i Turisme de la Comunitat Valenciana, entre altres organismes públics.
Vanessa Giner, presidenta de SIMUV (sindicat de la música valenciana), ho qualifica de greu exemple de mala praxi i discriminació contra les dones, que alimenta el masclisme i la desigualtat, però assegura que aquest cas no és aïllat. “Hem de fer molta pedagogia amb les administracions, perquè hi ha nombrosos cartells amb el seu segell, tot i no tindre paritat”, afirma.
Presència testimonial en els grans festivals valencians
Tot i que els dos últims anys han sigut atípics a causa de la pandèmia, que ha paralitzat tota la indústria cultural, en general la presència de dones en els principals festivals de la Comunitat Valenciana continua sent anecdòtica. À Punt ha analitzat els últims cartells del FIB, l'Arenal Sound, el Festival de les Arts, el Medusa i el Rototom Sunsplash on, de mitjana, la presència de les dones ha augmentat d’un 7% a quasi el 30% en els últims deu anys, una xifra que queda molt lluny de la paritat.
Programes alternatius que busquen la paritat
En el Trovam Pro Weekend, la fira de la música valenciana, intenten que el 50% dels artistes siguen dones o grups mixtes. Joan Gregori Maria, el seu director, assegura a À Punt que treballen “amb les ulleres morades posades”, gràcies a la tasca de vigilància i conscienciació dels col·lectius feministes.
Per a Gregori, “la modernitat és la paritat” i els cartells amb homes són "caspa". Des de la fira donen impuls a les dones en l'àmbit tècnic, “ja que és un món, en general, molt masculinitzat”. També assessoren els regidors i les regidores de cultura d’alguns municipis per a aconseguir cartells més inclusius. “Moltes voltes demanen a Zoo i a La Fúmiga, però aleshores els suggerim que poden afegir grups de dones, com Maluks o Pupil·les”, explica.
Altres cartells alternatius amb paritat són TruenoRayo Fest (València); Feslloc (Benlloc, la Plana Alta); Polirítmia (València); Montgorock (Xàbia, la Marina Alta) i el circuit Sonora, que recorre tot el territori valencià.
Més enllà del 8 de març
Monty Peirò, cantant i guitarrista professional, porta tres anys entrevistant dones músiques a la Comunitat Valenciana per al programa Territori Sonor d’À Punt Mèdia i assegura que hi ha nombroses artistes, però tenen menys visibilitat perquè “es troben en circuits musicals underground”.
Peirò denuncia que el 8 de març alguns programadors “troben dones de sobra per a fer els seus actes cosmètics, però les músiques volem treballar tot l'any”. Per això, els reclama major responsabilitat cultural per a trencar aquesta dinàmica i abandonar el discurs que les dones venen menys entrades, “cosa rotundament falsa perquè ni tan sols tenen l'oportunitat per a demostrar-ho”. La seua absència als cartells “té una explicació estructural i social”, assegura.
Fusa Activa: una base de dades col·laborativa
La plataforma musical feminista Fusa Activa va crear una base de dades col·laborativa que abasta tota la Comunitat Valenciana. La llista reuneix 55 grups de música formats en un 100% per dones, altres 33 on la meitat dels integrants són dones i 75 grups on hi ha almenys una dona. També es poden trobar 15 discjòqueis valencianes.
Construcció de referents per al futur
La invisibilització sistemàtica de les dones genera una falta d’exemples propers que perpetua aquest problema, segons Peirò. Però l’artista es mostra optimista: “Cada cop som més dones i amb més consciència feminista.” Des de Trovam, també coincideixen en el fet que és important la consolidació de grups de dones en els cartells, amb l'objectiu de construir referents per a les xiquetes.
