Vargas Llosa, nou membre de l'Acadèmia Francesa

L'Acadèmia Francesa de la llengua ha rebut aquest dijous com a nou membre el premi Nobel hispanoperuà Mario Vargas Llosa, que ocuparà la butaca número 18. Es tracta de la vacant que va deixar el filòsof Michel Serres el 2019 i serà la primera a donar seient en la institució a un autor que sempre ha escrit en espanyol. Als 86 anys, se l'ha rebut com un més entre els "immortals", els grans custodis de les lletres franceses.

L'escriptor, que va rebre el Nobel de Literatura el 2010, ha agafat l'espasa cerimonial de la mà de la secretària perpètua de la institució, la historiadora i politòloga Hélène Carrère d'Encausse, en el lloc des del 1990. A la cerimònia ha assistit el rei emèrit Joan Carles de Borbó, acompanyat de la seua filla la infanta Cristina.

L'amfiteatre de l'Institut Francés, a París, ha sigut l'espai escollit per a aquesta benvinguda pública, davant d'un reduït nombre de convidats entre els quals està el rei emèrit espanyol Joan Carles I (que arriba en viatge privat) i la seua filla la infanta Cristina.

L'acte és molt cerimoniós i algunes de les seues pautes es remunten a fa 350 anys, dins d'una tradició en la qual figuren noms cèlebres com Montesquieu (nomenat acadèmic el 1727), Victor Hugo (1841), Louis Pasteur (1881), Alexis de Tocqueville (1841), Jean Cocteau (1955) o Claude Lévi-Strauss (1973). Se'ls coneix com "els immortals" pel lema "À l'immortalité" (a la immortalitat), que figura en el segell donat a l'Acadèmia pel mateix fundador, Richelieu, i que fa referència a la seua missió de "portadors de la llengua francesa".

L'autor ha aprofitat l'ocasió per a agrair a França la "paradoxa" que haja sigut aquesta nació la que el va ajudar a sentir-se "un escriptor peruà i llatinoamericà". "Gràcies a França vaig descobrir l'altra cara de l'Amèrica Llatina, els problemes comuns a tots els seus països, l'horrible herència dels colps militars i del subdesenvolupament, la guerrilla i els somnis compartits d'alliberament", ha afirmat en el seu discurs, vestit amb el tradicional vestit brodat amb fulles d'olivera, que porten els acadèmics des del començament del segle XIX.

Una elecció polèmica

L'elecció de Vargas Llosa com a nou membre de l'Acadèmia va tindre lloc el novembre del 2021, i ja va generar llavors crítiques de grups d'intel·lectuals francesos, tant perquè el Nobel del 2010 mai ha escrit en llengua francesa com per les seues posicions polítiques, que alguns van considerar pròximes a l'extrema dreta. La seua edat d'ingrés tampoc segueix els cànons de la institució, que des del 2010 havia establit un límit de 75 anys com a màxim per a presentar-se candidat a una de les quaranta butaques.

"Els immortals" es reuneixen una vegada per setmana, cada dijous, en privat i a les 15:00 hores, i la seua missió és contribuir al perfeccionament de la llengua francesa i actualitzar el diccionari. Entre els confrères (col·legues) actuals de Vargas Llosa figuren, entre altres, l'escriptor d'origen libanés Amin Maalouf; la literata Chantal Thomas, el bisbe d'Angulema, Claude Dagens, i la mateixa Hélène Carrère d'Encausse.