Amparo Rivelles, la gran estrela del cinema espanyol dels anys quaranta, compliria hui cent anys
Va ser la primera guanyadora del Goya a la millor actriu, també va obtindre el Premi Nacional de Teatre i la Medalla d'Honor del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Amparo Rivelles va ser la gran estrela del cinema espanyol durant la dècada del 1940. Hui fa cent anys que va nàixer i en À Punt hem volgut recordar la seua trajectòria.
Va nàixer un 11 de febrer de 1925 a Madrid, un natalici que ja va ser notícia de relleu: la xiqueta era filla de dos actors célebres, el valencià Rafael Ribera i María Fernanda Ladrón de Guevara. Formava part, de fet, d'una saga d'actors, ja que el seu germà Carlos Larrañaga també es va dedicar a l'actuació. Així, amb tan sols setze anys, Amparito va debutar a la gran pantalla amb Alma de Dios. Era el principi d'una carrera meteòrica. De la mà de la productora valenciana Cifesa, va entrar en l'olimp de les figures més taquilleres. Icona de l'època, dins i fora de les pantalles.
"Transmetia una imatge de modernitat, de dona independent. També es va convertir en una icona de moda i de consum", ha explicat el doctor en Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, Álvaro Álvarez. Intel·ligent, amb un gran encant personal, va protagonitzar desenes de títols i es va convertir en la gran estrela del cinema espanyol durant la dècada dels quaranta. "Tant en la comèdia com en drama. Malvaloca va ser dels primers èxits, com també El clavo o La duquesa de Benamejí, o bé interpretant Isabel de Castella en Alba de América", apunta Álvarez.
A la dècada del 1950 va travessar l'Atlàntic. Un canvi d'aires presumiblement condicionat pel naixement de la filla, perquè Amparito era mare fadrina. Allà, va començar de zero una altra carrera d'èxit a Mèxic, on es va convertir en la reina de les telenovel·les.
El retorn a Espanya, tres dècades després, va estar acompanyat de nombrosos reconeixements, entre els quals destaca ser la primera guanyadora del Goya la millor actriu. També va obtindre el Premi Nacional de Teatre i va rebre la Medalla d'Honor del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.
Trenta-sis pel·lícules i més de tres-centes representacions teatrals converteixen Amparito Rivelles en una de les muses del cinema espanyol de tots els temps.
