Les Fogueres d'Alacant caminen cap al centenari com una celebració cada any més consolidada

Alacant està a punt de viure la seua setmana gran amb la celebració de les Fogueres de Sant Joan, festes d'interés turístic nacional (1965), internacional (1983), bé d'interés cultural immaterial (2014) i festes oficials de la ciutat d'Alacant.

Un seguit de títols que reconeixen la importància d'esta festa que té quasi un segle d'història. Va ser l'any 1928 quan, a través de l'associació Alacant Atracció, dedicada a fomentar el turisme a la ciutat, es va aconseguir impulsar la celebració oficial de les primeres fogueres de Sant Joan.

Les Fogueres arrancaren amb nou comissions i dos estaven fora de concurs, segons ens explica Juan Carlos Vizcaíno, investigador de la història de les Fogueres i autor del llibre Memorias de una fiesta, editat per la Diputació d'Alacant pel 90 aniversari de les Fogueres.

"Les Fogueres es van organitzar amb molta rapidesa, en deu setmanes, de març a juny del 1928. Durant la Segona República es van consolidar amb gran èxit. Després de la Guerra Civil hi hagué molts vaivens i un any fins i tot, estigué a punt de desaparéixer la festa. Però quan arribà la democràcia, agafaren moltíssima força i s'estengueren per tots els barris adquirint eixa personalitat mediterrània que al meu parer és el millor de les Fogueres", explica Vizcaíno.

Els monuments han canviat molt, "sobretot tècnicament". Durant molts anys, conta l'autor, les fogueres es feren amb telons i papers gruixos decorats. Les elaboraven pintors de la ciutat, fet que va condicionar que durant molt de temps als monuments hi haguera un predomini pictòric i arquitectònic sobre l'escultòric. "Durant els anys 30, amb l'aportació de figures com Gastón Castelló o Lorenzo Aguirre, s'aconsegueix traslladar l'estètica de l'art decó, les figures estilitzades i el contrast de llums. Després, i a poc a poc, les Fogueres es van perfeccionar i es feren més monumentals", apunta. 

La indumentària alacantina també ha experimentat una important evolució en este quasi segle de vida. Actualment, les belleses i les seues dames llueixen el majestuós vestit de nóvia alacantina inspirat en el prototip ideat per Tomás Valcárcel, però abans de la Guerra Civil, utilitzaven un vestit de nit amb la banda, i els homes vestien roba de carrer. "A principis dels setanta es crea el vestit de foguerer i a partir dels huitanta es quan s'introdueix el de saragüells i el de llauradora", diu.

Falten quatre anys perquè la festa complisca un segle de vida, una celebració que crescut i evolucionat en tots els àmbits. També com a reclam turístic, especialment a partir de la segona meitat dels anys noranta, quan es va donar un impuls a la projecció de la festa, diu l'expert.

Ara, enmig de les celebracions de les Fogueres del 2024, amb un cens de vora noranta comissions i cinquanta barraques, el futur s'augura "molt consolidat". Els reptes actuals són, en opinió de Vizcaíno, aconseguir que cresca el nombre de festers i evitar que la festa acabe centralitzant-se en excés al centre de la ciutat ja que "Alacant ha presumit sempre d'estar molt diseminada pels barris".