La Maria s’obri en canal amb ‘Robina’, el treball més íntim i honest de la cantant d’Oliva

“Tenia una tatxa ben gran clavaeta al cor”, canta La Maria en “Adoració a Robina”, l’última cançó que l’artista ha llançat acompanyada d’un commovedor videoclip rodat a les Coves de Sant Josep, a la Vall d'Uixó. De la foscor d’eixa cova ens arriba un relat visual i sonor tan poderós com el roig d’un robí, on la cantant d’Oliva s’ha atrevit a despullar-se emocionalment per a parlar amb honestedat de salut mental.

La cançó forma part del seu segon disc, Robina, que ha vist la llum esta setmana i que la cantant d’Oliva ha volgut dedicar “a les persones que lluiten contra la depressió i a les que ens han deixat”. Un treball engendrat “des de la pena, la resiliència i una rara i vivíssima sensibilitat”, segons ha explicat el seu equip, però que al seu torn és el relat d’un “procés de creixement personal”.

Robina mostra una Maria a carn viva. Una persona que cau, que s'afona i que s'alça amb ajuda de professionals. “Vaig començar a anar a la psicòloga quan tenia 17 anys” reconeix la jove cantant, que assegura que compartir-ho “no és valentia, és el que has de fer, és supervivència, és cuidar eixa part del teu cap”.

“Em fa molta vergonya cantar estes cançons” confessava la Maria als micròfons d’À Punt just abans de la presentació del disc. “Quan estem assajant, les escolte i pense: ‘No sé com m’he pogut atrevir’”. Però l’artista saforenca fa seu el vers de Kostas Karyotakis, “fes del teu dolor una arpa”, i aconsegueix treure's eixa tatxa del cor a través de lletres poètiques i melodies marcades per la seua personal manera de conjugar la tradició musical valenciana amb textures electròniques.

Este segon treball arriba després de l'èxit conreat pel seu disc debut, L’Assumpció, reconegut per guardons com els Premis Ovidi i Carles Santos, i amb el qual la cantant va omplir més de setanta escenaris durant l’última gira.

Com ja va passar amb L’Assumpció, les cançons són les peces d’una narrativa lluminosa que funciona de manera conjunta en el disc i que marca la trajectòria d’una caiguda, una catarsi i una reconstrucció. Este relat es divideix en tres capítols en el disc: la ruptura, “un crit de dolor ple de força”; el buit, “un espai de reflexió i vulnerabilitat”, i l’enamorament, “un redescobriment de l’amor propi i la llum”.