La Nau convida a endinsar-se en la cultura sicalíptica que va sobreviure al franquisme

La mostra de textos i cartells dissenyats per a despertar el desig sexual dels homes del segle passat, en la coneguda com a Edat de Plata valenciana, es pot veure fins a abril a València

Alguns dels cartells que s'emmarquen en la cultura sicalíptica i que integren la mostra que pot veure's estos dies en La Nau de València / À Punt NTC

El Centre Cultural La Nau, a València, convida estos dies a traslladar-se a la ciutat de fa un segle a través d’una àmplia col·lecció de textos i cartells dissenyats per a despertar l’estimulació sexual dels homes de l’època. Són mostres del que es va definir com a cultura sicalíptica, que va col·leccionar l’historiador Rafael Solaz i que, tot i popularitzar-se en els mitjans de masses, anys després van resistir al pas del temps amagats i des de la clandestinitat.

Als salons, cabarets, teatres de la València de principi del segle XX, cupletistes, vedets, ballarines s'exposen a una política sexual de la mirada. Però a l'Edat de Plata valenciana, els noms emprats són altres. Al marge del discurs oficial, la cultura sicalíptica s'escampa amb editorials com Carceller, que parlen d'un univers eròtic expressat mitjançant una imatgeria provocativa.

Els autors de les imatges que estos dies es poden veure en l’exposició "La cultura sicalíptica durant l’Edat de Plata valenciana: l’infern de Rafael Solaz" s’ocultaven, en molts casos, darrere de pseudònims, com recordava el mateix Solaz, col·leccionista i bibliòfil: “Eren autors molt coneguts, però utilitzaven pseudònim pel tema que tractaven. El mateix passava amb els dibuixants”, assenyalava.

Recull de llibres de literatura sicalíptica que reuneix l'exposició que pot visitar-se fins a finals d'abril en l'edifici històric de la Universitat de València
Recull de llibres de literatura sicalíptica que reuneix l'exposició que pot visitar-se fins a finals d'abril en l'edifici històric de la Universitat de València / À Punt NTC

La comercialització del fenomen sicalíptic parla d'uns hàbits de consum on l'interés visual era major que el de la seua construcció literària. Estes produccions eren una estimulació lasciva del desig al servei de la masculinitat del segle XX. Rebutjaven el moralisme, però amb un exercici exempt de reivindicacions feministes.

“El terme sicalíptic va eixir per primera vegada al diari El Liberal, el 1902, i fa al·lusió a una cultura popular que representava imatges i textos dirigits per a la mirada heterosexual masculina”, explicava a À Punt Javier Martínez, comissari d’esta mostra que es pot visitar al Centre Cultural la Nau fins al 27 d’abril.

Pel seu contingut de caràcter sexual i la falta de llibertats que va comportar el franquisme, en acabar la Guerra Civil molta de la producció sicalíptica es va cremar o es va fer desaparéixer. Sols algunes imatges i textos van sobreviure amagats. Part dels que van resistir a la dictadura i que després va col·leccionar Rafael Solaz es poden visitar estos dies en l’edifici històric de la Universitat de València.

També et pot interessar

stats