Els nominats valencians als premis Max es reuneixen per a parlar dels seus projectes artístics

El pròxim 1 de juliol se celebra a Tenerife els premis Max, els guardons que la SGAE va crear el 1998 per a reconéixer el treball anual de produccions i professionals del teatre i de la dansa. Enguany, la gran cerimònia de lliurament celebra la 27a edició i els finalistes amb segell valencià s'han reunit per a posar en comú les seues experiències en escena. 

Els candidats han parlat dels seus oficis teatrals i de com enfronten cada projecte artístic. "Tota eixa gent que diu que se li apareix la Verge... a mi no se m'ha aparegut mai, a mi sempre m'enxampa assegut amb un director parlant o movent focus en una taula de llums", ha afirmat Mingo Albir, nominat a millor disseny d'il·luminació.

Paula Gimeno, nominada a millor coreografia, ha explicat que "sempre hi ha una visualització del que vols", però a ella el que li agrada és "el joc, com la intuïció et fa arribar a llocs que no pensaves".

La majoria són principiants en l'art de ser nominats, però veterans en l'exercici d'una disciplina condicionada per imposicions. Pedro Giménez, nominat a millor musical per l'obra Bruno, ha explicat que competeixen contra espais com el Liceu de Barcelona, "i és complicat, però anem amb molta il·lusió, perquè crec que es fan pocs productes com el que nosaltres hem fet", ha assegurat.

Christine, de 58 anys, prové de Suïssa, tot i que des de fa dos dècades resideix a València. Enguany té dos nominacions, millor ballarina i millor espectacle. "Sempre es busca la joventut al cos del ballarí per la proesa física i tècnica, però, des del meu punt de vista, s'oblida massa sovint que la dansa és art i jo pense que l'art no té edat", ha reivindicat.