De referent internacional a grups nacionals d’estils eclèctics: l’evolució del FIB en 28 anys
En la primera edició va acollir poc més de 8.000 persones i 28 anys després se n'esperen 130.000
A la primera jornada del FIB de Benicàssim (Plana Alta) d’enguany, que ha sigut dijous, n'han assistit 45.000. Enguany, el festival dura tres dies, i recupera així la durada de les primeres edicions, allà per les darreries dels noranta. Ara, 28 edicions després, el FIB ha fet la seua metamorfosi.
Este festival va nàixer al velòdrom de Benicàssim el 1995. Els britànics The Charlatans inauguraren la primera edició d'un festival de música que encara no tenia nom oficial. Una celebració musical que va acollir poc més de 8.000 persones al velòdrom, el primer recinte en què va tindre lloc el festival.
David Hernández, editor del portal web nomepierdoniuna.com, ha indicat en declaracions a À Punt que aquella primera edició va ser un festival molt minoritari en què el públic cabia en mig velòdrom, i en només tres anys es va desplaçar al recinte actual, amb una convocatòria de gent molt major. “Era un festival do it yourself ('fes-ho tu mateix') amb gent que es va ajuntar sense saber com aniria en un futur”, puntualitza.
El 1997 un diluvi va fer cancel·lar les actuacions, una de les més esperades la banda britànica Blur. Este festival alternatiu es va consolidar en el panorama internacional i va portar Björk el 1998, el millor concert per a molts dels fibers amb qui ha parlat À Punt.
La revolució va aplegar amb els Chemical Brothers, una banda britànica que va marcar la transició del pop, indie i rock a la música electrònica. Este canvi en un primer moment va generar polèmica perquè no era la música que agradava al perfil dels assistents al festival en aquella època, diu Hernández.
El FIB aposta per captar nous talents, la majoria de Regne Unit, com ara la mítica cantant Amy Winehouse, que va actuar-hi el 2007 en un escenari secundari, abans de convertir-se en el gran fenomen mundial que va esdevindre. De fet, segons Hernández, hi ha molta gent a Benicàssim que ni tan sols sap que va estar actuant en el festival.
El FIB sempre ha tingut la vocació de convertir-se en una referència que aposta per figures de pes com Lou Reed, Bob Dylan o Leonard Cohen. Però la crisi del 2008, una pandèmia i diversos canvis de propietaris marquen un colp de timó. Actualment s’està apostant per un cartell molt més nacional i eclèctic, fet que segons Hernández l'ha obert a més gent, “i això garanteix que el festival estiga viu”.
En resum, el Festival Internacional de Música Independent de Benicàssim ha evolucionat a un perfil de públic ara majoritàriament nacional i no tant britànic, i un model de festival que busca la rendibilitat i, si pot ser, també la connexió entre el públic i els artistes.
