La tria literària dels polítics valencians: quines lectures els han agradat enguany?
Els diputats i diputades valencianes expliquen les novetats bibliogràfiques que més els han marcat aquest 2023
Aquesta setmana conclou el primer període de sessions d’enguany a les Corts Valencianes. En aquest tancament de temporada, i descans nadalenc, els diputats i diputades valencianes fan balanç polític, però alhora també aprofiten per a desconnectar i fullejar les novetats literàries que més els interessen: no tot és política a cals polítics. En À Punt Notícies hem aprofitat per a preguntar-los sobre aquells llibres que més els han marcat en aquest 2023 i les recomanacions per a començar amb bon peu —i bona lletra— el 2024.
Soc més d’autors que de novel·les concretes
El síndic del PP, Miguel Barrachina, confessa predilecció per diversos autors, com Arturo Pérez-Reverte, Vargas Llosa o Noah Gordon. “Soc més d’autors que de novel·les concretes”, explica. De Reverte proposa Línea de fuego, un exemplar de novel·la històrica que narra la batalla de l’Ebre “en què van estar els meus avis”, recorda amb nostàlgia Barrachina, que ressalta els grans dots literaris de l’autor murcià per a recrear aquest conflicte durant la Guerra Civil Espanyola.
Per la memòria d’aquesta gent que tant va lluitar per la llibertat
El nou síndic del PSPV, José Muñoz, professa una gran admiració al text de La nueve, novel·la d’Evelyn Mesquida. L’autora alacantina narra “la història dels primers espanyols republicans que entraren a París. Després de lluitar contra Franco de manera fallida, es reivindicaren i van combatre per la llibertat i contra Hitler”, explica Muñoz. Amb aquesta proposta, el síndic destaca la importància del llibre en la memòria històrica “per a no repetir els errors del passat, ja que hi ha alguns moviments que en nom de la llibertat censuren llibres, cultura i idees”, conclou Muñoz.
Desconnecte més amb assaig que amb altre tipus de lectura
Per la seua banda, el síndic adjunt de Compromís, Vicent Marzà, es decanta per l’última novel·la del vila-realenc Vicent Usó, Dotze. “Sempre intente recomanar llibres fets a casa i en la nostra llengua”. Alhora, confessa que llig molt d’assaig i llibres de temàtica política. “La política de les emocions, de Toni Aira, és un altre volum que recomanaria, és molt interessant", concreta. Hi ha un altre llibre, Les hores han perdut el rellotge, de Grafton Tanner, que parla sobre l’ús del temps que fem i com ordenem la nostra vida. Un llibre polític, però també social”, explica el portaveu.
Recomanaria un llibre que em va regalar ma mare amb setze anys
La diputada de Vox, Ana Vega, es declara fan de De part de la princesa morta, de Kenizé Mourad, un llibre que apel·la a la seua adolescència i “la va marcar molt en aquella època”. "És una història molt bonica de l’època de la decadència dels sultans i els rajàs, i de com la protagonista va haver d’exiliar-se al Líban i a París", explica Vega. Alhora l’argument històric es barreja amb una història amorosa, “de com va conéixer el primer amor, i de com va superar els obstacles i barreres com a dona, sobretot d’aquelles pertanyents a l’islam”, conclou la síndica.
És molt recomanable per a futures mares del 2024
I la diputada i alcaldessa de València, María José Catalá, destaca dues novel·les que l’han captivat aquest 2023. En primer lloc, recomana Cròniques de València, de Francisco Pérez Puche, “que alberga trenta històries desconegudes i curioses del segle XIX i XX de València elaborades pel cronista de la ciutat de manera magistral”, explica. En segon lloc, destaca el seu llibre de l’any preferit, Lulú tiene un hermanito, de Camila Reid. “M’he recolzat molt en aquest llibre, ja que tinc una xiqueta de dos anys i mig i ara ha tingut un germanet. És molt recomanable per a les futures mares del 2024, perquè puguen fer millor aquest trànsit que jo he passat aquests mesos”.
Recomane poesia per a tranquil·litzar un poc els ànims
El suggeriment de la diputada del PSPV, Mercedes Caballero, esdevé en format de reivindicació. “Vull recomanar un llibre de poesia per a tranquil·litzar un poc els ànims de tot i reivindicar la sanitat pública”, explica Caballero. Elegeix el poemari de Joan Carles Martí, Asimptomàtic, que segons la síndica és “un crit a la vida, al que és important, com la salut, els amics i la família”. La política ressalta aquest analgèsic en forma de píndola literària per la "defensa ferma de la sanitat pública valenciana".
