Zetak: com esgotar entrades a València cantant en eusquera

Fa moltes setmanes que Zetak va penjar el cartell d'entrades esgotades per al concert d'este divendres a la sala Jerusalem de València. No era la primera vegada que este grup basc de música electrònica hi venia, però sí la primera amb esta intensitat. Perquè entre el públic hi havia qui entenia i entonava les lletres en eusquera, però potser una gran part les cantava com qualsevol ens hem inventat en algun moment els versos d'una cançó en anglés o en una altra llengua estrangera. Però, com és possible que una llengua minoritària com l'eusquera, tan diferent, puga triomfar d'esta manera en la nostra terra? Hem parlat amb Pello Reparaz, la veu i líder d'este projecte "artístic multidisciplinari" per a entendre-ho millor.

Primer ens hem d'ubicar. Pello ens explica que el germen de Zetak s'origina a Londres, on va passar una temporada i va prendre perspectiva de la seua terra i les seues particularitats. Però Zetak s'arrela a Arbizu, un poble de 1.000 habitants al nord de Navarra, on el 1990 va nàixer este apassionat per la música i on ha viscut pràcticament tota la vida.

En el particular està la universalitat

Tot això just està arreplegat en l'últim disc, Aaztiyen, que, com s'escolta en una pista de l'àlbum, "en l'eusquera d'Arbizu significa fa poc". I no és casual, perquè Pello ens explica que este treball és molt conceptual i s'emmarca en el seu camí cap a la cerca del que és particular: "Crec que el primer disc de Zetak podria haver sigut produït al Canadà, Austràlia o Nova Delhi i, en canvi, este no, Aaztiyen pertany a Arbizu".

A partir d'ací, es desenvolupa tota la substància conceptual del projecte. "Es tracta de trencar un poc amb les idees preconcebudes que tenim, el respecte a la tradició, a les nostres ideologies que considerem inamovibles", ens explica. Zetak experimenta amb el que es considera tradició i amb la modernitat i es planteja de quina forma confrontar-los. Pello ens confessa, en positiu, que dubta de tot i ací rau Aaztiyen, perquè podem relativitzar i pensar que en realitat "fa poc" de moltes coses que considerem tradicions seculars: "Fins i tot certs instruments bascs que pensem que són ancestrals, només estan amb nosaltres des de fa cent anys".

La meua major ideologia és l'escepticisme radical, posar absolutament tot en dubte. Crec que és un exercici supersà i, encara que a vegades esgota, com a artista, em porta sempre a llocs als quals no arribaria d'una altra manera

Del que Zetak no dubta és de fer bandera de l'eusquera. Pello ens conta que moltes vegades li han fet el comentari que cantant en castellà o anglés podrien arribar més lluny, però ho té clar: "Zetak no va d'això, és un projecte també de militància política".

No tinc cap dubte que fer el projecte en eusquera ens ha tancat portes, però evidentment ens n'obri moltes que altres idiomes hegemònics no obrin

Zetak no ha esgotat entrades només a Euskadi o a València. Per als pròxims concerts a Barcelona o Madrid tampoc en queden. Este èxit refuta la teoria que expressar-se en eusquera no tanca portes. Ni en eusquera ni en altres llengües cooficials. De fet, Zetak té temes també en català i gallec, que també interpreten en directe i que són fruit de col·laboracions amb altres artistes com Marala, Xavi Sarrià o les gallegues Fillas de Cassandra. Estos "ponts", com descriu Pello, beuen del punt de trobada entre diferents pobles "que tenim molt en comú, no només en el tema de l'idioma, sinó també en les tradicions i costums que poden ser particulars i que poden ser víctima d'un món cada vegada més globalitzat".

Així, en una època en què alguns grups valencians han anunciat la seua dissolució, Pello assegura que queda molta esperança en figures que anit pujaren a l'escenari com Sandra Monfort o Xavia Sarrià, o també La Maria. Un auge que, ens conta amb emoció, viu la música en eusquera, amb varietat d'estils i que cada vegada traspassa més fronteres. De fet, Zetak torna a terres valencianes pròximament. Serà el 15 de juny a Gata de Gorgos i el 29 del mateix mes a l'Aplec del Penyagolosa. Caldrà no perdre'ls la pista.