Zoo i el filòleg Vicent Pitarch, màximes distincions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha atorgat este dijous de vesprada la Medalla —que és màxima distinció de la institució normativa del valencià— al filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch i al grup de música Zoo. La candidatura de Pitarch, a proposta de la Secció de Lexicografia i la Secció d’Onomàstica, i la de Zoo, a proposta de la Secció de Documentació i Literatura, van obtindre el suport del ple el 6 de setembre.

Pitarch ha confessat que el premi li fa "molta il·lusió i emoció" perquè, més enllà del reconeixement acadèmic i d'investigació, l'AVL haja posat en valor "la capacitat d'organització cívica de la societat valenciana" i la "reivindicació d'un futur digne i democràtic, obert i vivint en valencià". L'autor ha assegurat als micròfons d'À Punt que es considera una persona normal "que viu de reflexionar sobre el país, el que som i com actuem com a col·lectivitat, com a poble". A més, s'ha mostrat molt agraït de compartir el premi amb Zoo, una banda amb la qual, ha dit, comparteix els valors.

Per part del grup musical, el seu cantant, Panxo, ha dit que per a ells és "un orgull", una "traca final simbòlicament, perquè acabem de tancar un projecte tan bonic que ens ha fet recórrer molts llocs amb esta llengua com a bandera". El vocalista de Zoo ha explicat que, més enllà de personalismes, vol fer extensió del guardó "i compartir-lo amb tants altres grups de la música en valencià, perquè en els últims anys s'ha fet una tasca molt digna i admirable" amb l'objectiu que la llengua siga "coneguda, admirada i que la gent s'hi aproxime amb estima i respecte".

Els guardons s'han lliurat este dijous de vesprada al monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’AVL, en un acte solemne que coincideix amb l’obertura del curs acadèmic de la institució. 

Morant demana "estimar i aprendre el valencià"

En l'acte també ha estat present la ministra de Ciència i Universitats, Diana Morant, que ha dit que tant els premis com l'acadèmia són "molt necessaris" perquè "el valencià és un patrimoni cultural, perquè tenim la fortuna d'haver nascut en una terra que té dos llengües maternes". Morant, que també és la secretària general del PSPV, ha assegurat que abans era considerada "una llengua de poble i de pobres" i ha demanat "estimar-la perquè tornem a veure que hi ha temptacions que ens tornen al passat d'agredir la llengua i traure-la de l'escola".

La presidenta de l'AVL defén que no es pot imposar "allò que és propi"

En l'acte, la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Verònica Cantó ha demanat la col·laboració, complicitat i confiança de les institucions i del govern valencià i ha recordat que la institució no participarà en el que ha denominat "estratègies de desgast i de deslegitimació institucional". Cantó ha dit que "ningú pot referir-se al valencià com una llengua imposada, perquè no es pot imposar allò que és propi".

L'acadèmia premia el compromís de Pitarch amb la societat valenciana

El vila-realenc Vicent Pitarch, nascut el 1942, és per a l'acadèmia valenciana una figura amb "gran capacitat de treball i de compromís amb la societat valenciana", del qual destaquen "una extensa i productiva aportació com a docent, promotor, divulgador, investigador i activista cultural del valencià".

Este professor de secundària ha sigut, a més de catedràtic i professor associat en la Universitat Jaume I de Castelló, part de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de la Societat Catalana de Sociolingüística, de l’Institut d’Estudis Catalans i del Patronat de la Fundació Huguet.

Entre les fites de la seua carrera destaca la seua participació en la fundació i direcció del programa radiofònic Nosaltres els valencians de Ràdio Popular (1969); la fundació el 1975 del parvulari El Rogle, la primera escola en valencià de Castelló de la Plana; o la participació en l’organització dels històrics cursos de valencià de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València.

També és destacable la seua tasca com a autor de manuals d’ensenyament i de treballs d’investigació i de divulgació cultural, com Defensa de l’idioma (1972), Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002) o les extenses biografies dedicades a la família dels Huguet, coneguts prohoms del valencianisme castellonenc i promotors incansables de la cultura valenciana. Recentment, ha publicat el llibre Joan Fuster i la Fundació Huguet de Castelló (2022).

El compromís amb la cultura i la crítica, valors de Zoo per a l'AVL

Zoo, que enguany ha dit adeu als escenaris després de deu anys de carrera, "ha dut el valencià més enllà de les fronteres habituals de la llengua en una trajectòria plena d’èxits de públic i de crítica", segons ha analitzat l'AVL en un comunicat. L'entitat ha valorat "el seu compromís amb la cultura valenciana i el seu valor com a peça indiscutible en el panorama musical valencià".

Esta banda de Gandia ha suposat "una baula en la rica i compromesa tradició de la música, que enllaça amb èxits de grups anteriors i que, de la mà de cantants i grups en actiu que, des d’una gran diversitat de ritmes, inspiracions i accents, continuaran creant en la nostra llengua", segons l'acadèmia.

La seua trajectòria va començar amb Tempestes venen del sud, on es barregen estils urbans i electrònics contemporanis com el rap, el hip-hop, el rock i l’ska. El 2017 van publicar Raval i, quatre anys més tard, el 2021, Llepolies, amb el qual han rebut diversos guardons. El 7 de gener del 2024, la banda va anunciar que el seu camí havia arribat al final. El grup es va acomiadar dels escenaris amb Epíleg i diversos concerts per la geografia espanyola que han tancat a casa: van actuar al Pirata Beach Festival, a Gandia, al juliol d’enguany.

També compten amb obra literària. Així, han publicat Zoo il·lustrat (2021), una col·lecció de cinc llibres amb cançons del grup il·lustrades per Carles Ubeefe, Gemma Moltó, Joan Turu, Paulapé i Helga Amba, material didàctic i l’àlbum il·lustrat i conte musicat I malgrat tot, Palestina (2023).

Els noms de Pitarch i de Zoo s’uneixen als d’Emili Rodríguez-Bernabeu (2023), Ramon Lapiedra i Rosa Serrano (2019), Rafael Ninyoles (2018), Joseph Gulsoy (2017), Germà Colón (2016) i Pere Maria Orts (2015), guardonats amb la Medalla de l’AVL.