Quasi 300 milions dels pressupostos valencians, pendents del dèficit que fixe el govern espanyol
Aquest dilluns es reuneix el Consell de Política Fiscal i Financera que decidirà, entre altres, el sostre de despesa i els objectius de dèficit dels pròxims anys
El president de la Generalitat Carlos Mazón i la consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública Ruth Merino preparen aquest matí la reunió de dilluns al Ministeri d'Hisenda. El govern espanyol ha convocat aquest 11 de desembre el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la reunió entre la ministra i els consellers autonòmics d'Hisenda, amb l'objectiu d'aprovar la nova senda de dèficit que tindran les comunitats autònomes de cara als pressupostos generals de l'Estat del 2024. A més, el Consell de Ministres també haurà d'aprovar el sostre de despesa i els objectius de dèficit dels pròxims anys, un assumpte que podria afectar la planificació econòmica del govern valencià.
El passat mes d'octubre, el govern central va proposar a Brussel·les fixar al 0,1% el dèficit que podran tindre les comunitats autònomes el 2024, però el Consell va decidir establir en un 0,3% el dèficit dels pressupostos valencians, que enguany comptant el servei del deute, ascendeixen 29.732 milions, un 4,5% més que el 2023. Ara, en cas d'aprovar-se en aquesta reunió entre ministeri i conselleries d'Hisenda la senda d'estabilitat suggerida pel govern espanyol, la Generalitat es veuria obligada a retallar quasi 300 milions d'euros dels seus plans pressupostaris, els que suposen la diferència fins al límit establert per l'Estat.
El govern espanyol pretén enllestir els pressupostos durant el primer trimestre de l'any i haurà de buscar acords amb els nous socis de l'arc parlamentari que han facilitat la investidura de Pedro Sánchez. No obstant això, la consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, ha anunciat que no acudirà al Consell de Política Fiscal i Financera i ho delegarà en el número dos, perquè considera que el CPFF "no és un òrgan de debat". Mas ha afegit a més que la Generalitat Catalana i l'Estat han obert una negociació per al finançament singular de Catalunya que començarà a partir del primer trimestre del 2024.
El PP reclama incloure la reforma del finançament autonòmic en el CPFF
El president del govern espanyol Pedro Sánchez va oferir aquesta setmana al líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, una comissió de treball per a negociar temes d'estat, en què la reforma del sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2014, seria el primer punt de l'orde del dia. Es tracta d'un tema prioritari també per al govern valencià, que ha alertat que "no abaixarà la guàrdia" per aconseguir una reforma del sistema, ja que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada del conjunt de l'estat espanyol. Cada valencià rep 233 euros menys que la mitjana espanyola, segons l'últim informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada i el deute del nostre territori ja supera els 57.000 milions d'euros, dels quals dues terceres parts deriven de l'infrafinançament.
Amb tot, des del Partit Popular rebutgen aquesta proposta perquè consideren que les qüestions relacionades amb el finançament autonòmic s'han d'abordar precisament en el Consell de Política Fiscal i Financera i no en una comissió de treball com planteja Pedro Sánchez. “Si el que vol el president del govern és que això es parle fora de la Comissió de Política Fiscal i Financera, que no compte amb el Partit Popular, perquè aquest és l'òrgan en què s'ha de debatre”, apuntava aquest divendres Ester Muñoz, vicesecretària de Sanitat i Educació del PP. A més, sobre aquesta comissió en què els dos principals partits podrien negociar altres temes, Muñoz afegia que el seu partit no acceptarà una comissió per a “blanquejar” els pactes a Ginebra amb Junts o per a “colonitzar” el Consell General del Poder Judicial.
