Més de 320.000 valencians que treballen són pobres, un 13,8% de la població ocupada

Hui dia cobrar un sou per treballar no és garantia de poder pagar les factures cada mes i viure en condicions dignes. És l'alerta que llança Oxfam Intermón en un informe publicat este dimecres en què analitza la pobresa laboral a Espanya amb dades de 2022 i xifra en el 13,7% el percentatge de persones que hi ha al país que, a pesar de tindre una nòmina, no poden assumir per si mateixes les despeses quotidianes que suposen per exemple els rebuts de la llum o l'aigua, el pagament de l'habitatge o la cistella de la compra. Són quasi tres milions d'espanyols i espanyoles que treballen però guanyen menys 915,79 euros al mes. Esta xifra, extreta a partir de l'última Enquesta de Condicions de Vida (2022) és la que l'entitat pren de referència per a considerar que una persona està en el llindar de pobresa.

A la Comunitat Valenciana, la taxa de pobresa laboral se situa una dècima per damunt del conjunt estatal, en el 13,8%. Això suposa, creuant amb els resultats de l'Enquesta de Població Activa (EPA), que més de 320.000 valencians i valencianes viuen en situació de pobresa a pesar de ser assalariats. El valencià és el sèptim territori de l'estat amb més pobresa laboral, però se situa lluny dels que encapçalen el rànquing, que són Andalusia (19,4%), Extremadura (17,2%) i Ceuta (16,4%).

La investigació d'Oxfam Intermón, anomenada "Pobresa laboral. Quan treballar no és suficient per a arribar a final de mes", posa el focus en els col·lectius de migrants, les treballadores de la llar i les famílies nombroses i monoparentals, dels quals destaca l'especial vulnerabilitat que pateixen. Entre el primer grup, per exemple, el percentatge de persones que viu per davall del llindar de la pobresa multiplica per més de dos el registrat a escala estatal, fins al 29,5%. Tres de cada deu migrants no ixen d'esta situació de carestia a pesar que tenen feina.

L'informe també revela que els sectors més colpejats per la pobresa laboral són l'agricultura i el treball de llar, on tres de cada deu treballadors viuen en pobresa malgrat tindre una ocupació. Els segueixen l'hostaleria i la construcció, amb dos de cada deu persones ocupades en esta situació. I el mateix ocorre amb el 40% de les famílies nombroses i el 30% de les monoparentals.

L'encariment de l'habitatge i dels serveis bàsics ha agreujat encara més el problema: les llars en situació de pobresa laboral destinen entre el 67% i el 79% dels ingressos a pagar el pis i subministraments essencials com llum, aigua o menjar, exposa l'anàlisi. Més de la meitat de les llars en pobresa laboral (55,3%) ha hagut de renunciar en l'últim any a serveis de salut essencials com ara tractaments dentals, ulleres o seguiment psicològic, a causa de la falta de recursos.

"Ens trobem davant d'una paradoxa desconcertant: hi ha moltes persones que s'esforcen cada matí a anar a treballar i, tanmateix, això ja no els garanteix eixir de la pobresa", explica Alejandro García-Gil, responsable de polítiques de protecció social i ocupació i coordinador de l'estudi.

Ocupació de mala qualitat

Segons el document publicat per Oxfam, a pesar que Espanya està en un període de creació d'ocupació, els llocs de treball que es generen són de baixa qualitat. Un fet que atribueix al sistema productiu que caracteritza el model de creixement econòmic que s'ha arrelat al país.

L'ocupació a temps parcial o l'autoocupació, explica l'informe, condemnen a ser pobres una de cada quatre persones treballadores en estes modalitats. D'altra banda, sis de cada deu persones en pobresa laboral haurien volgut continuar els estudis, però el 54% es va veure obligat a abandonar-los per falta de recursos o per la necessitat de treballar per a subsistir. Este cicle perpetua la desigualtat, ja que els qui no accedeixen a una educació superior tenen més probabilitats d'aconseguir ocupacions precàries i mal remunerades, indica l'ONG. "A més de les implicacions econòmiques, la pobresa laboral també deixa una empremta emocional important: estes persones es veuen obligades a viure per a treballar i no a treballar per a viure; han de dedicar íntegrament els sous a despeses bàsiques renunciant a qualsevol forma d'oci i gaudi del temps lliure, la qual cosa impacta fortament en la salut mental", adverteix.

Entre les mesures urgents per a fer front a esta realitat i millorar la qualitat de les ocupacions que reclama Oxfam Intermón, estan oferir una protecció social més àmplia i reformar el sistema de prestacions, de manera que les famílies més vulnerables no queden desprotegides. "No n'hi ha prou de crear ocupació: és necessari garantir que siga de qualitat i que permeta a les persones viure amb dignitat. Per a moltes llars, un salari no és suficient si no ve acompanyat de condicions laborals justes, l'accés a un habitatge digne i un sistema de protecció social robust que els permeta tirar avant", conclou l'organització.