Absolen la cúpula del Banc de València de l'acusació de falsejar els comptes de l'entitat
El magistrat José Manuel Fernández Prieto, de l'Audiència Nacional, considera que no es pot provar que manipularen els comptes en els anys previs a la fallida de l'entitat
L'Audiència Nacional ha absolt els dotze membres del Consell d'Administració del Banc de València en la causa sobre la fallida de l'entitat el 2011. El magistrat de la secció penal, José Manuel Fernández Prieto, considera que no es pot provar que falsejaren els comptes de l'entitat en els dos anys previs, tal com havien denunciat les acusacions particulars. Així ho dictamina la sentència a què ha tingut accés À Punt NTC. D'esta manera, queden absolts l'expresident del banc i de la Generalitat José Luis Olivas, l'exconseller delegat, Domingo Parra, i la resta de consellers, entre els quals hi ha figures destacades de l'empresariat valencià.
El Banc d'Espanya va intervindre el de València a finals del novembre del 2011, quan es va detectar un forat de capital d'uns 600 milions d'euros que es va omplir amb una aportació de mil milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, abans de ser adjudicat en subhasta a CaixaBank.
Una acusació de falsificar els comptes "vaga"
La sentència descriu l'acusació com a "vaga" per genèrica, i retrau que no haja fet constar les "falsedats concretes" que s'imputaven als processats, atemptant contra la seua capacitat de defensa. Esta falta de concreció, adverteix, "imposa" a l'acusació i a la defensa "buscar i rebuscar" en la causa per a "intentar descobrir quins són els apunts comptables que podrien ser falsos". Al magistrat no li val la remissió dels informes interns del Servei d'Inspecció del Banc d'Espanya, i adverteix que les dades de l'entitat no eren reals, perquè la mateixa referència "no delimita si l'acusació es dirigeix a tots els apunts o només a algun".
El magistrat recorda que les acusacions es remeten "al desacord dels inspectors del Banc d'Espanya amb algunes de les qualificacions d'acreditats i de les provisions fixades en els balanços de l'entitat" però no esmenten, en cap escrit, cap ocultació o falsificació de dades.
D'altra banda, estima que difícilment podia haver-hi una intenció de falsejar els comptes quan la cúpula sabia de la fiscalització continuada del Banc d'Espanya des del 2018, els inspectors del qual estaven en contacte regular amb els directius de l'entitat. Per a Fernández Prieto, la manipulació comptable és poc creïble perquè "hi havia una altíssima probabilitat que els inspectors detectaren qualsevol dada falsa”.
Una fallida precedida per decisions "poc prudents i molt arriscades”
La Fiscalia Anticorrupció sol·licitava penes de dos anys de presó per a Olivas i l'auditor de Deloitte, Miguel Monferrer, que s'elevava a dos anys i mig en el cas del conseller delegat de l'entitat, Domingo Parra. Tanmateix, va retirar l'acusació a la resta dels implicats en l'informe de conclusions definitives. L'organisme estimava que Olivas i Parra van aplicar una política expansiva des del Consell d'Administració mitjançant polítiques de crèdit qualificades de "poc prudents i molt arriscades”. Els dos van culpar el Banc d'Espanya com a responsable de la fallida durant l'interrogatori en la vista oral del juí.
