Adeu a Bankia, la curta vida d'una marca perseguida per la polèmica

La fusió entre CaixaBank i Bankia crearà el primer banc en actius d'Espanya. Naix un gegant, però també s'apaga una marca, Bankia, que es diluirà en favor de l'entitat d'origen català. La unió posa fi a un nom comercial que ha viscut els nou anys de vida envoltat de polèmica, i que l'imaginari col·lectiu connecta amb l'anterior crisi econòmica i amb algunes de les males pràctiques que la produïren.

Bankia naix tècnicament al juliol de 2010, quan set caixes d'estalvi protagonitzaren una fusió freda per a superar, en conjunt, els problemes que arrossegaven per separat: Caja Madrid, la valenciana Bancaixa, Caja Canarias, Caja Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja Rioja. L'entitat resultant es divideix en dues. D'una banda, el Banco Financiero i de Ahorros (BFA), on es van aglutinar el negoci immobiliari i productes com les participacions preferents, el 45% del conjunt. D'altra, se centralitza el negoci bancari (55%) en Bankia, la marca amb la qual s'operarà en el mercat. "El banc de la nova banca", anunciava la primera campanya. Era març de 2011.

Set mesos després, al juliol, l'entitat va protagonitzar una controvertida eixida a borsa, precedida d'una intensa campanya de publicitat, que va arruïnar 360.000 inversors. L'ampliació de capital volia aconseguir força perquè els actius tòxics del BFA no arrossegaren el grup. Tanmateix, el valor de Bankia va afonar-se estrepitosament. Les accions, que començaren a 3,75 euros per títol, cotitzen hui a 0,7 euros. L'operació ha acabat amb qui llavors era el president, Rodrigo Rato, al banc dels acusats, juntament amb una trentena d'acusats, entre els quals hi ha l'expresident de Bancaixa, José Luis Olivas, a l'espera d'una sentència que s'anticipa imminent. L'Audiència Nacional investiga els delictes de falsedat comptable i estafa d'inversors, davant dels indicis que les xifres reals que es maquillaren per a l'eixida a borsa. Així ho mantenen els pèrits del Banc d'Espanya.

El Tribunal Suprem ja ha decidit a favor dels xicotets accionistes per considerar que se'ls va oferir "publicitat enganyosa". En molts casos eren clients de participacions preferents, a qui van oferir canviar aquells títols, llavors impossibles de cobrar, per les noves accions.

Al maig de 2012, després de mesos caient a plom, l'Estat va eixir en auxili del banc per evitar la fallida. La inversió pública s'ha fet amb el 100% del BFA i ha acabat superant els 22.000 milions d'euros, dels quals se n'han recuperat poc més de 3.000. De la resta, la majoria es dona per perdut, pel fort descens de valor al llarg del temps. L'afonament de Bankia amenaçava d'arrossegar el conjunt del sistema bancari espanyol. El rescat a l'entitat va forçar també el rescat d'Espanya, coincidint en el temps amb la petició a la Unió Europea d'un préstec de 100.000 milions per a sanejar la banca.

Al gener de 2013 Bankia va quedar exclosa de l'Ibex, després d'arrossegar pèrdues del 90% en el parquet. Tardaria un any a tornar a cotitzar. Mesos abans s'havia incorporat a la direcció José Ignacio Goirigolzarri, en substitució de Rato. L'economista basc ha pilotat el sanejament i restructuració de l'entitat, aplanant a poc a poc el camí cap a la fusió amb Caixabank.

El procés, però, s'ha vist esguitat pels escàndols i denúncies derivats de l'anterior directiva, tant de la primera Bankia, com dels gestors de Bancaixa i Caja Madrid, les principals caixes d'estalvis que participaren en la fusió. Bombes intermitents, com la de participacions preferents, i dilatades en el temps, com la de les targetes black de Caja Madrid, un cas que ha portat Rato a una condemna de quatre anys i mig de presó, i que ha trencat el mite de la impunitat del banquers davant de la justícia.