Agost s'acomiada amb quasi 3.500 valencians parats més i destrueix 26.700 llocs de treball
La Comunitat Valenciana arriba al final de l'estiu amb 315.678 persones sense faena, la xifra més baixa en esta època de l'any des del 2008
El mercat laboral valencià s'ha ressentit en el final de l'estiu, una època tradicionalment roïna per a l'ocupació perquè acaba la campanya turística de les vacances i s'interrompen molts contractes de treball. A l'agost la Comunitat Valenciana ha sumat 3.459 nous parats i, paral·lelament, s'han destruït més de 26.700 llocs de treball, segons les dades difoses este dimarts pels Ministeris de Treball i Inclusió, i Labora, el servei valencià d'ocupació.
L'efecte d'estacionalitat fa que la tònica replique amb prou fidelitat el que va passar fa just un any, amb xifres d'increments de la desocupació i pèrdua d'afiliacions al sistema de la Seguretat Social molt semblants. També en el context estatal, on la Comunitat Valenciana torna a ser la segona autonomia on més ha avançat l'atur este mes en termes absoluts, sols per darrere de Catalunya (+8.707). Tot i això, hi ha matisos, perquè la xifra de persones sense faena que hi ha a l'autonomia ara mateix és de 315.678, vora 15.000 menys que l'agost del 2023. A més, el volum mitjà de cotitzants es manté per damunt de la barrera dels 2,1 milions.
A pesar del repunt mensual de l'atur, que era esperable i suposa una variació de l'1,11% respecte del juliol passat, el govern valencià remarca que la quantitat de parats registrats en les llistes de Labora és la més baixa per a un mes d'agost des del 2008, any de l'esclat de la bambolla immobiliària i la gran crisi financera.
Educació, construcció i indústria, els més perjudicats
En l'àmbit espanyol el final de les vacances estivals ha portat també un alça de la desocupació que se situa en 21.884 persones, però este augment (+0,86%) és el menor registrat en el huité mes de l'any des del 2016, recorda el Ministeri de Treball. Això, amb l'excepció dels exercicis del 2020 i 2021, que patiren alteracions lògiques per l'impacte de la pandèmia. A més, la Seguretat Social ha perdut una mitjana de 193.704 cotitzants des de juliol, una caiguda molt semblant a la dels anys anteriors. Es deu, fonamentalment, al retrocés de l'ocupació en sectors com l'educació, que deixa sense faena més de 72.000 persones en tot l'Estat. També es destrueixen llocs en la construcció, la indústria manufacturera i activitats administratives, que comptabilitzen 19.060, 17.373 i 16.969 afiliats menys que al juliol, d'acord amb l'última estadística a escala estatal elaborada pel Ministeri d'Inclusió.
Les dades difoses per Labora d'abast autonòmic per sectors constaten esta tendència i evidencien que la construcció i la indústria concentren el repunt més gros de l'atur, de vora el 3,5% i el 2,75% respectivament. Els serveis esmorteixen el colp del final de la temporada turística i acaben el mes amb un lleu increment per davall d'un punt percentual, a causa dels contractes que finalitzen a agost, sobretot en restauració. L'agricultura i el col·lectiu sense ocupació anterior són els únics segments que no acusen l'últim tram de l'estiu, de fet la desocupació cau un 1,34% i un 1,3%, respectivament.
Si comparem tendències per gèneres, l'increment mensual de parats és pràcticament quatre vegades superior entre els homes (+2,15%) que entre les dones (+0,44%), tot i que continua havent-hi més persones de sexe femení sense faena (190.987) que del masculí (124.691). I territorialment, la pujada de l'atur és generalitzada en les tres províncies, però és València la que experimenta el repunt més notable (+1,43%), seguida de Castelló (1,06%) i Alacant (0,73%). Per comarques, l'Alt Millars i l'Alt Maestrat encapçalen l'avanç de la desocupació, per damunt del 6% i només la Plana d'Utiel-Requena i la Marina Baixa veuen reduïda la quantitat de persones parades.
Pel que fa a la contractació, a l'agost s'han registrat vora 86.000 contractes, vora 60.000 menys que el mes anterior. Del volum total més de 39.000, un 45,5%, foren indefinits.