Aprovada la reforma de les pensions per a "blindar" el poder adquisitiu de la població jubilada
Escrivá defensa que durarà "moltíssims anys" perquè "està ben feta" i calcula que la vidriola del sistema arribarà a 120.000 milions el 2040
Llum verda a la segona fase de la reforma de les pensions. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dijous, en reunió extraordinària, el reial decret pactat amb els sindicats i que també ha avalat la Comissió Europea. Contempla una bateria de mesures per a modificar el sistema actual i convertir-lo en "més equitatiu i sostenible en el temps". Algunes de les novetats són la implantació d'un model dual per a calcular la pensió i diverses iniciatives per a incrementar els ingressos, millorar la suficiència de les pensions mínimes i reduir la bretxa de gènere.
"Culmina la modernització del nostre sistema de pensions i blindem el poder adquisitiu de tots els pensionistes presents i futurs", ha destacat el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en la roda de premsa posterior a la reunió del govern espanyol. Es tracta d'una reforma que perdurarà "moltíssims anys" perquè "està ben feta", ha dit Escrivà, a pesar que el PP ha anunciat que la canviarà quan arribe al govern.
Consensuat amb la Comissió Europeu i acordat amb els sindicats CCOO i UGT, el pla manté fins al 2044 el període de còmput en els 25 anys vigents. Però ofereix una segona opció a les persones que es retiren: elegir els millors 27 dels últims 29 anys si els beneficia més. És a dir, que si allarguen el còmput quatre anys, podran descartar-ne els dos pitjors per al càlcul, que es contempla per mensualitats i no requereix que siguen consecutives.
Entre les mesures per a engrossir ingressos de la vidriola, el decret contempla la pujada progressiva de la base màxima de cotització. La fórmula prevista estipula que entre 2024 i 2050 aquest indicador —que en 2023 se situa en 4.495,50— pujarà cada any el mateix que l'IPC més 1,2 punts percentuals. A més, la reforma inclou una quota de solidaritat per a salaris alts i que es pagarà sobre la part del salari que supere la base màxima de cotització —les que queden exemptes per superar el llindar màxim. Es començarà el 2025, amb una quota de l'1% que anirà augmentant a ritme de 0,25 punts anuals fins a arribar al 6% el 2045.
Segons càlculs d'Escrivá, el fons de reserva, la denominada "vidriola de les pensions", arribarà a tindre uns 120.000 milions d'euros a principis de la dècada de 2040. Aquest estalvi, ha explicat el ministre, començarà a utilitzar-se des de l'inici dels anys trenta fins als anys cinquanta per a blindar les pensions durant els anys de més pressió demogràfica.
Aquest fons es dotarà amb les aportacions del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), la ferramenta activada enguany pel govern espanyol per a omplir la vidriola. La reforma aprovada aquest dijous contempla una pujada en les cotitzacions addicionals derivades del MEI fins a duplicar-les, ja que passaran del 0,6% a l'1,2%. Enguany ja s'ha recollit en els pressupostos generals una aportació de 2.957 milions a la reserva de les pensions, la primera contribució en tretze anys, procedents d'aquest mecanisme.
Rebuig de la patronal
La patronal, que s'ha despenjat de l'acord entre l'executiu de coalició PSOE-Unides Podem i els sindicats, s'oposa a la reforma en considerar que no compleix els objectius i que carrega "absolutament tot el plantejament" sobre les empreses, autònoms i treballadors. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha insistit aquest dijous que tenen "tota la legitimitat, a través del diàleg social, a dir que no" al pla arreplegat en el reial decret, perquè s'apugen les cotitzacions de manera "indiscriminada".
El líder de l'empresariat ha insistit que la responsabilitat de fer una proposta recau en el ministre i no en la CEOE, que encara no té la memòria econòmica de l'impacte de la reforma. "Que no ens culpe a nosaltres de tindre la responsabilitat", ha asseverat Garamendi. A la pregunta sobre com fer sostenible el sistema de pensions si no és amb un augment de cotitzacions ha respost que eixa és una qüestió que ha de traslladar-se al ministre i al diàleg social, perquè "realment hem tingut molt poca informació, per no dir-ne cap".
