Aquests són els nous drets i garanties de les persones consumidores

Més garanties dels productes, més drets dels consumidors i més sostenibilitat per a l’entorn. Són els pilars bàsics en què es fonamenta la reforma de la llei per a la defensa dels consumidors i usuaris, que ha entrat en vigor amb l’inici de l’any, i que permet traslladar al marc legislatiu espanyol la normativa europea referida a les compravendes d’articles i serveis.

Quins canvis comporta aquesta llei per als consumidors i consumidores? Quines normes estableix per a evitar el malbaratament de productes? Destaquem alguns dels canvis més significatius d’aquesta reforma legislativa: 

• Els béns de consum tindran una garantia obligatòria de tres anys, en lloc de dos com tenien fins ara. Aquest canvi afecta a tots els productes adquirits des de l’1 de gener. Ara bé, si en la publicitat del venedor queda ampliat aquest període de garantia, serà el que es tindrà en compte. 
• Els fabricants hauran de garantir peces de recanvi almenys durant deu anys des que el producte ha deixat de fabricar-se. Amb aquesta iniciativa es busca garantir la reparació d’un article almenys durant eixe temps i avançar en l’estratègia d’economia circular. 
• La durabilitat d’un producte passa a ser un criteri objectiu perquè el consumidor avalue si està d’acord amb la compra, per aquesta raó quan el producte no tinga la durabilitat que l’empresa i el consumidor hagen acordat a través del contracte de compravenda, el client podrà decidir què fer amb l’article, si reparar-lo o substituir-lo per un de nou. 

• En la compravenda d’articles de segona mà, les persones implicades hauran de pactar el període de garantia, que mai podrà ser inferior a un any. 
• La clientela dels continguts digitals (els programes informàtics, aplicacions, arxius d’àudio, vídeo o música, jocs digitals, llibres o publicacions electròniques) o serveis digitals (els que possibiliten crear o emmagatzemar arxius en format digital, com les xarxes socials, el correu electrònic, les plataformes per a emmagatzemar arxius en línia o els serveis de missatgeria instantània) per primera vegada podran contractar aquests productes no a canvi de diners, sinó de la cessió de dades personals de l’usuari, és a dir, l’usuari no pagarà un preu per eixe servei, però si facilitarà les seues dades. 
• Les persones promotores dels continguts o serveis digitals hauran d’explicar aquestes normes, de manera “simple i clara”, segons matisa la llei, sobre l’intercanvi de dades. 
• Els consumidors i consumidores tindran cinc anys –i no tres com tenien abans– per a exercir els seus drets si no estan conforme amb el producte. 
• La clientela tindrà fins a dos anys –fins ara eren sis mesos– per a demostrar la falta de conformitat, de manera que durant aquest període el consumidor sols haurà d’assenyalar que el bé no s’ajusta a allò que havia acordat amb el venedor. Per a oposar-se a la reclamació dels usuaris i usuàries, l’empresari haurà de demostrar que la falta de conformitat no existia en aquest moment.
• El Ministeri de Consum, a través d’aquesta reforma jurídica, tindrà competències sancionadores en casos de fraus massius, que afecten diversos països. 
• Es persegueix la revenda d’entrades a espectacles, de manera deslleial, a través de bots i es prohibeix publicitar-ho en les xarxes socials. 

• Queda prohibit publicar ressenyes i valoracions falses o pagades d’amagat dels productes que es venen a través d’internet. 
• Es regulen els preus personalitzats, diferents per a cada consumidor, que ofereixen determinades plataformes en funció del rastreig de les dades i els hàbits dels usuaris.