Els arquitectes veuen una solució en les vivendes modulars però diuen que és un mercat per desenvolupar
José Luis Alapont afirma que la solució del sector de la construcció passa per la industrialització, perquè no hi ha mà d'obra especialitzada ja que el personal actual s'està jubilant
Les vivendes modulars que el govern d'Espanya ha proposat per a pal·liar, en part el problema de l'habitatge, són una bona solució, però "la seua industrialització i introducció en el mercat encara no està prou desenvolupada". Ho ha dit este divendres l'arquitecte i professor de la Universitat de València (UV), José Luis Alapont en una entrevista en Les notícies del matí.
"Este sistema no està implantat en el mercat", ha apuntat. És per això, que pensa que un Perte seria una bona solució perquè "introdueix molts recursos en el mercat" que un sector tradicional com la construcció difícilment ho faria. "Tot necessita un procés de translació al mercat, hi ha prototips i empreses que fabriquen edificis, però el sector no està en este procés i el Perte permet evolucionar el sector".
Alapont aposta més que per cases unifamiliars, per obrir el concepte a edificis sencers modulars. El problema és que "econòmicament encara no és viable". En el teixit urbà hi ha cases els uns juntament amb les altres i "estos sistemes industrialitzats són més difícils perquè t'has d'adaptar l'entorn. Si es produïra de manera massiva seria interessant; cal aconseguir que siga escalable a centenars o milers".
Alapont afirma que la solució del sector de la construcció passa per "la industrialització", perquè "no existeix mà d'obra especialitzada, ja que el personal actual s'està jubilant i és difícil trobar personal qualificat".
Els avantatges de les vivendes modulars
L'expert ha remarcat els avantatges que tenen els habitatges modulars. Els seus components són fabricats prèviament i després acoblats en el lloc de construcció. Esta metodologia aprofita economies d'escala en estandarditzar la producció, reduint així costos de mà d'obra i materials i també "accelera significativament els temps d'edificació", tot podent estar llestes en qüestió de setmanes.
No obstant això, Alapont ha admés que el públic quan pensa en habitatges modulars li ve al cap este tipus de cases que són de fusta i semblen una cabanya, productes que no són la solució. "L'arquitectura modular que nosaltres estem pensant és una arquitectura que s'assembla més a l'arquitectura tradicional en el seu aspecte amb un ús de materials de molta més qualitat quant a prestacions, però fetes en sèrie, fabricades de manera industrial i després muntades en obra", ha conclòs.
L'arquitectura modular que nosaltres estem pensant és una arquitectura que s'assembla més a l'arquitectura tradicional en el seu aspecte amb un ús de materials de molta més qualitat quant a prestacions, però fetes en sèrie, fabricades de manera industrial i després muntades en obra.
Materials resistents al vent, el foc i les inundacions
Segons assegura, en l'actualitat, tant els materials utilitzats com la resistència de l'arquitectura modular són inclús superiors a les construccions actuals, "siguen huracans, foc o una inundació perquè han d'estar homologats i complir els permisos adequats".
Alapont, que és investigador de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la UPV, és també tutor d'Azalea, un grup d'investigació sobre vivenda innovadora sostenible i modulable que ha guanyat diversos premis. Un d'ells, amb el projecte Escalà, un prototip de vivenda sostenible i modulable ambientada en el barri del Cabanyal.