Atles de la riquesa valenciana: quant guanyem, carrer a carrer

A la Comunitat Valenciana, entre una llar en què cada resident ingressa de mitjana més de 20.000 euros anuals i una altra en què a penes arriben als 4.000, pot haver-hi només uns pocs metres de distància. Així ho mostren les dades de l’Atles de Distribució de la Renda per Llars de l’INE, que dibuixa un mosaic ple de contrastos entre el que guanyen els veïns i les veïnes, fins i tot, d’un mateix barri. 

L’informe valora la distribució de la riquesa de la població amb la renda mitjana per càpita, que es calcula dividint tots els ingressos que entren en una llar (amb dades proporcionades per l’Agència Tributària i les hisendes forals) pel nombre de persones que hi resideixen. La secció geogràfica amb què es proporciona aquesta informació és la subdivisió administrativa més detallada que existeix, la secció censal, construïda per al cens electoral i que segmenta cada població en àrees que no sobrepassen els 2.000 electors. 

D’entre totes les seccions censals valencianes destaquen per rendes altes les ubicades en la zona més cèntrica de l’Eixample i la del Pla del Real (al costat del Jardí del Real, més conegut com a Vivers) de la ciutat de València, amb ingressos nets per càpita superiors als 30.000 euros a l’any, seguides per zones de cases unifamiliars de municipis propers com Rocafort o Bétera (entre els 25.000 i els 27.000 euros). 

Les zones més pobres, per contra, les trobem en districtes de la ciutat d’Alacant o d’Elx, on els ingressos anuals freguen els 4.000 euros, unes xifres baixes difícils de trobar en la meitat nord del país. Prop d’aquesta xifra també es troba la renda per càpita en algun dels carrers de Novelda, Villena o Paterna. 

Respecte a la resta d’Espanya, la Comunitat Valenciana presenta una distribució de rendes més equilibrada que altres territoris però amb una lleugera predominança de rendes mitjanes i baixes. Així, segons l’informe, un 30,8% de la població valenciana percep rendes baixes, un 34,2% una renda mitjana-baixa, un 22,4% mitjana-alta i un 12,5% rendes altes. Les dades són moderades en comparació amb territoris que tenen un predomini més clar de rendes baixes, com Andalusia, en què un 57,5% de la població viu amb rendes baixes, o Extremadura, on la xifra és d’un 59,3%. A l’altra part de la balança es troba, per exemple, el País Basc, on només un 1,1% de la població rep rendes baixes, i les altes representen un 62,2%.

La renda a les principals ciutats valencianes, al detall

A Castelló de la Plana, les rendes més elevades estan concentrades al voltant del centre de la ciutat i al Grau. Destaquen especialment tres punts. En primer lloc, en la secció censal cèntrica, ubicada als voltants de la Porta del Sol i el Teatre Principal, resideixen les famílies castellonenques més riques. La renda per càpita en aquesta part de la ciutat és de 20.593 euros anuals.

En segon lloc, i amb molt poca diferència, en la zona d'habitatges unifamiliars dins de la ciutat coneguda com a Pau Lledó, al districte 7, s’ubiquen també algunes de les llars amb més ingressos de la ciutat: 20.567 euros per persona. Si travessem l’avinguda que delimita pel nord-oest aquesta zona acomodada, ens trobem amb algunes de les zones més humils de la ciutat, entre el barri de la Guinea i els voltants del cementeri, on les rendes cauen fins als 8.000 euros.

La tercera zona amb ingressos alts està al Grau de Castelló, on les rendes freguen els 20.000 anuals. Aquesta secció censal conviu en el mateix districte amb altres seccions xicotetes i, per tant, molt més poblades, on les famílies passen l’any amb la meitat d’ingressos. Els veïns i veïnes que també viuen amb rendes properes als 10.000 euros són les que resideixen en les zones noves que envolten la universitat, una part més perifèrica de la ciutat que des de fa uns anys està creixent per la compra d’immobles per persones joves.

En la partest de la ciutat, però més cap al sud, es troba el barri de San Lorenzo. Una zona, històricament aïllada de la resta de la ciutat, que a pesar dels intents per modernitzar-se, no acaba d'aconseguir-ho. Allà, la renta mitjana per càpita només és de 7.835 euros. Cap al sud, prop d’Almassora, es troba una altra de les seccions amb ingressos més baixos, d’uns 8.500 euros anuals, i cap al nord, la zona residencial més propera a Benicàssim, està poblada per famílies amb rendes que superen els 15.000 euros anuals. 

La ciutat de València és el municipi on s’ubiquen les seccions censals amb més ingressos de València, que són, juntament amb dues seccions de Sant Sebastià, els carrers amb el veïnat més ric d’Espanya fora de Madrid i Barcelona. Aquestes seccions que se situen molt per damunt de la mitjana autonòmica s’ubiquen principalment en tres punts. En primer lloc, a l’Eixample, a l’àrea comercial més cèntrica de la ciutat, entre els carrers de Colom i Gran Via Marqués el Túria, amb rendes que freguen els 31.700 euros anuals. Amb exactament el mateix nivell de renda troben en el mapa les vivendes ubicades al marge més cèntric de l’Albereda, a la vora del Jardí del Túria. Finalment, destaquen les rendes (superior als 31.000 euros) de les famílies que viuen als habitatges unifamiliars del Pla de Real, entre els jardins del Real i els carrers de Blasco Ibáñez i de Jaume Roig. En aquesta secció, els ingressos es van incrementar més d’un 16% en només un any. 

L’altra realitat del Cap i Casal és la dels barris amb ingressos per càpita inferiors als 10.000 euros, és a dir, famílies que viuen amb menys d’un terç del que reben a les zones més riques de la ciutat. En una de les seccions censals més poblades de la Ciutat de la Llum, al districte de l’Olivereta, les famílies viuen per poc més de 6.000 euros l’any. Diverses seccions del districte de Rascanya, concretament al barri dels Orriols, la mitjana d’ingressos anuals se situa entre els 6.400 i els 7.600. Una xifra similar és la renda que reben les famílies en una de les zones del barri de la Malva-rosa, i en diverses seccions censals de la zona de Quatre Carreres. Un altre punt amb ingressos baixos menys perifèric que els anteriors és la zona coneguda com El Corralón, al districte d’Algirós, amb rendes que també es queden molt prop dels 8.000 euros anuals. Aquesta zona està envoltada per carrers on els ingressos per càpita són més del doble d’aquesta quantitat. Altres punts amb ingressos per davall dels 10.000 euros anuals són algunes de les seccions de Camins al Grau i del barri de Natzaret. 

El trencadís que conforma el mapa de rendes de la ciutat d’Alacant és el que més contrastos dibuixa de totes les grans ciutats valencianes. De fet, en una mateixa ciutat, i a molt poca distància, conviuen veïns amb rendes mitjanes que passen de menys de 5.000 euros anuals i altres de més de 20.000. 

Destaca notablement la falta d’ingressos a la zona nord de la ciutat amb unes xifres que espenten els ingressos mitjans de la ciutat cap a les posicions més baixes de tot Espanya. De fet, Alacant és la tercera capital de província d’Espanya, després de Melilla i Ceuta, amb el percentatge més alt de seccions censals amb rendes molt baixes: un 22,9%. 

Entre aquestes zones hi ha alguns dels barris obrers amb més taxa d’atur de la ciutat: Colònia Requena, Verge del Carme, Joan XXIII i La Pau, on les rendes mitjanes per habitant se situen entre els 4.000 i els 5.500 euros aproximadament. Tot i que les xifres d’ingressos s’han mantingut molt baixes des de fa dècades, sí que s’observa que les rendes de totes aquestes seccions censals han experimentat un increment progressiu en els darrers anys. Crida l’atenció que molt a prop d’aquesta zona, en la zona alta de Villahermosa, poc poblada i amb habitatges unifamiliars, el veïnat rep uns ingressos propers als 20.000 euros.

Però els enclavaments amb rendes més altes s’ubiquen a la façana marítima, i de manera molt especial a la zona del cap de l’Horta, que abans era de segones residències, però ara ha crescut, urbanísticament i també en població, amb immobles d’obra nova que rarament baixen dels 300.000 euros. En aquest sector de la ciutat, ubicat en la part litoral més al nord del terme, la renda per càpita supera els 23.000 euros anuals. Per damunt dels 20.000 euros anuals també se situen famílies que viuen en barris cèntrics de la ciutat, com les façanes més litorals de l’Esplanada i la Rambleta.