Sense avanços en la reforma del model de finançament

La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera este dilluns a Madrid ha acabat sense cap proposta de reformar el model de finançament autonòmic per part de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Davant d'esta situació, el Consell continua reclamant un fons d'anivellament per a combatre l'infrafinançament crònic que pateix la Comunitat Valenciana.

Les comunitats autònomes, la majoria presidides pel PP, han aprofitat el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'este dilluns per a portar al govern les seues demandes i les seues línies roges en matèria de finançament, amb la reclamació de Catalunya d'accedir a un model singular com a teló de fons.

Però no està en l'objectiu de María Jesús Montero fer en el Consell de Política Fiscal i Financera cap proposta sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic.

La consellera d'Hisenda, Ruth Merino, ha acusat Montero de desistiment de funcions i li exigeix un fons d'anivellament de 1.782 milions d'euros com a pas previ a eixa reforma. Merino afirma que és una mesura que “no perjudica ningú”, però sí que beneficia les comunitats que reben menys finançament respecte a la mitjana des de fa anys. “És una proposta solidària que persegueix la igualtat entre els espanyols i, a més, és factible”, ha assenyalat. 

Només així —diu Merino— es pot pal·liar el fet que la Comunitat Valenciana porta vint anys d'infrafinançament que ha disparat el deute. Tant, que només enguany costa 900 milions d'euros en interessos.

En la reunió, el govern ha marcat el límit de dèficit en què podran incórrer les comunitats autònomes en els pressupostos de l'any 2025. Montero ha explicat que les comunitats autònomes tindran més marge de despesa, dos dècimes. Un repartiment de l’objectiu de dèficit que Merino considera “injust” tenint en compte que les autonomies “sostenen tres dels quatre pilars bàsics dels serveis públics fonamentals”, referint-se a la sanitat, l’educació i els serveis socials. 

El debat sobre la reforma del sistema era un dels punts en l'orde del dia i ha arribat amb polèmica política per l'exigència d'Esquerra i Junts perquè Catalunya tinga un sistema de finançament singular. El Consell de la Generalitat rebutja que això supose un tracte diferenciat per a la Comunitat Valenciana, que és l'autonomia pitjor finançada de les del règim comú, i la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, ha titlat de despropòsit la proposta de finançament singular de Catalunya, perquè “trencaria els grans principis que estan en la nostra constitució en estos moments”.

Una trobada multilateral llargament demanada per les comunitats

La majoria dels consellers d'Hisenda no ha deixat passar l'ocasió de parlar de finançament en el marc d'una trobada multilateral llargament demanada.

D'una banda, la consellera d'Economia i Hisenda de Catalunya, Natàlia Mas, sí que ha acudit en esta ocasió al Consell a defensar la proposta de "finançament singular" per a eixir d'un règim comú de "fa quaranta anys" que genera una "insuficiència crònica de recursos" i tindre plena "sobirania fiscal" o —com repeteix—, "la clau de la caixa".

Per una altra banda, governs autonòmics com el valencià i l'andalús s'han oposat de manera "rotunda" en el Consell a la proposta de finançament singular de la Generalitat de Catalunya per considerar que vulnera la Constitució i rebutjaran "qualsevol privilegi" i "qualsevol negociació bilateral" entre el govern i una única comunitat autònoma.

Les Balears han exigit més autonomia tributària per a establir una política fiscal pròpia i una compensació major dels perjuís de la insularitat per a la competitivitat de l'arxipèlag, i Castella i Lleó ha defensat "igualtat, solidaritat i multilateralitat", sense pactes bilaterals i "sense cap mena de privilegis".

L'executiu castellanomanxec del socialista Emiliano García-Page, ha acudit amb la idea que el finançament "no es puga trossejar ni puga servir d'arma llancívola". Per a això planteja un pacte d'estat que incloga el PP i "totes les administracions possibles".

Reunió de la Comissió Nacional d'Administració Local

També este dilluns s'ha reunit la Comissió Nacional d'Administració Local (CNAL), en este cas per a tractar amb els municipis assumptes com el finançament i les reformes normatives que demanen els ajuntaments, segons han informat fonts del Ministeri de Política Territorial.

La FEMP ha reclamat "un repartiment més equitatiu de la capacitat de despesa de les administracions", que no s'atribuïsquen als ajuntaments més competències sense recursos i que el finançament local es negocie al mateix temps que l'autonòmic.