AVA analitza la situació al camp: “El 2024 ha sigut el pitjor any de molts”
La dana i la sequera provoquen pèrdues de 1.870 milions al camp valencià, que reclama al govern espanyol més ajudes per a reparar els danys de la gota freda i a la Generalitat, un nou model de l’IVIA
L’any que acabem de deixar enrere ha sigut el pitjor de la història recent per a l'agricultura valenciana. Així de contundent s’ha mostrat este dimecres una de les principals organitzacions agràries, AVA-Asaja, que reclamava solucions eficaces per a traure el camp valencià de la crisi que travessa, una crisi que la dana ha agreujat. Segons asseguren, la gota freda i les riuades han empitjorat encara més este sector, ja tocat, que xifra en 1.900 milions d'euros les pèrdues del 2024.
Des d’este sindicat agrari es mostraven en la mateixa línia que fa uns dies es va pronunciar la Unió Llauradora. Asseguren que el camp valencià tanca el 2024 en un estat de salut crític: “Ha sigut un any molt dur, el pitjor en molts anys, enormement perjudicial”, admetia el president del sindicat agrari, Cristóbal Aguado.
Afegia que la dana ha deixat “molts camps vertaderament arrasats i plens de brutícia” i, en este sentit, recordava que no sols la pluja va agranar algunes comarques, també ho van fer tornados i granissades, que van llançar a perdre fanecades i fanecades de terres de cultiu.
“Ha acabat amb arbres, collites, infraestructures... l’aigua ha arrasat camps sencers i n'ha soterrat uns altres i, a més, queden moltes infraestructures per reparar”, advertia el líder d’esta organització en la roda de premsa en què ha fet balanç del 2024.
Les comarques interiors han patit la sequera més greu dels últims anys
Una dana que arribava després d’una campanya de sequera, que ja havia minvat la producció i la rendibilitat d’alguns cultius, especialment a les comarques interiors, “que han patit la sequera més greu dels últims anys” i que ha obligat molts llauradors i ramaders a tindre “un sobrecost extraordinari”, com assenyalava el líder d'un dels principals sindicats agraris de la Comunitat Valenciana.
Així, segons les estimacions d’AVA-Asaja, dels 1.870 milions de pèrdues, bona part, uns 1.600 es desprenen de les inclemències meteorològiques. Segons ha detallat Aguado, vora huitanta milions més els han arruïnat les plagues, mentre que la caiguda dels preus en origen suma setanta milions més.
També la fauna salvatge, com els porcs senglars o els conills, i els robatoris de collites i infraestructures han provocat pèrdues de cinquanta i trenta milions, respectivament, com ha desgranat Cristóbal Aguado.
Totes estes circumstàncies han convertit la Comunitat Valenciana “en el fanalet roig d’Europa” pel que fa a l’abandonament de terres de cultiu, en la falta d’incorporació de joves i en l’augment de la mitjana d’edat dels llauradors. Per a revertir esta situació, calen més ajudes.
Cristóbal Aguado ha criticat el govern espanyol, i ha assenyalat que les seues ajudes al sector són insuficients, sobretot pel que fa a l’hora de restablir el desolador panorama que va deixar la dana.
Així mateix, el president del sindicat agrari ha reclamat un nou model de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), que depén de la Generalitat. “Ha de ser un centre de futur, no de passat”, indicava respecte a l'institut que s'encarrega d'investigar solucions innovadores per al sector agrícola. “O ens posem d’acord o haurem de pensar quin IVIA volem, perquè el model que tenim hui dia no funciona, hem de marcar un full de ruta”, expressava als mitjans de comunicació.
