AVA-Asaja assegura que el vet rus ha causat 400 milions de pèrdues al camp valencià en deu anys
Els cítrics, els caquis, els fruits de pinyol i les hortalisses han sigut les produccions valencianes més afectades pel tancament del primer mercat extracomunitari
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) xifra en més de 400 milions d'euros les pèrdues directes i indirectes que ha patit el sector agrari de la Comunitat Valenciana durant els deu primers anys del vet rus.
Els cítrics, els caquis, els fruits de pinyol i les hortalisses han sigut les produccions valencianes més afectades pel tancament del que era l'agost de 2014 el primer mercat extracomunitari, ha assenyalat l'organització agrària en un comunicat.
En concret, ha destacat que les pèrdues econòmiques en els últims deu anys apleguen fins als 240 milions en el cas dels cítrics, als 110 milions en el cas dels caquis, als 25 milions en el cas dels fruits de pinyol i als 10 milions en la ramaderia.
"Amb les exportacions a l'alça, perdre de la nit al dia 200 milions de consumidors va ser un colp terrible per al sector hortofructícola i encara hui patim les conseqüències"; ha denunciat el president del col·lectiu, Cristóbal Aguado.
L'organització agrària ha criticat la Unió Europea per no haver aportat des del vet rus suficients mesures de suport als productors perjudicats per un problema alié al sector primari.
Per una banda, ha lamentat que Brussel·les no destinara "unes compensacions econòmiques que permeteren pal·liar les pèrdues ocasionades, ja que no cobriren el 40% de les despeses de producció i inclús deixaren fora a cultius com el meló d'Alger, l'albergínia, l'enciam o el caqui".
Per altra banda, l'associació ha denunciat que la UE tampoc ha obert des del 2014 altres mercats alternatius que puguen absorbir les 230.000 tones anuals de fruites i hortalisses que Espanya enviava a Rússia.
Els productes més castigats
Els cítrics són el cultiu de la Comunitat Valenciana més castigat pel vet rus, ja que ha acumulat pèrdues de 240 milions.
El sector citrícola valencià ha patit un descens de la demanda en el mercat internacional, mentre altres països que poden dur els cultius a Rússia han augmentat les plantacions i han aprofitat acords comercials amb la UE per a guanyar quota de mercat.
El caqui és una altra producció valenciana especialment perjudicada pel tancament del mercat rus. Fins al 2014, este cultiu va mantindre una rendibilitat sòlida, però arran del bloqueig, les cotitzacions es van enfonsar més del 40% fins al punt de situar-se per davall del cost de producció.
