El Banc d'Espanya retalla al 4,5% el creixement del 2022 per la guerra i estima una inflació mitjana del 7,5%

El Banc d'Espanya ha rebaixat la seua previsió de creixement per al 2022 al 4,5%, quasi un punt per davall de les projeccions de desembre del 2021, a causa de la guerra d'Ucraïna, que ha suposat "una pertorbació econòmica molt severa", i a la "recrudescència de les pressions inflacionistes".

Així s'indica en les noves projeccions macroeconòmiques de l'entitat per al període 2022-2024 publicades aquest dimarts, en les quals retarda la recuperació del PIB prepandèmia al tercer trimestre del 2023 i calcula que la inflació mitjana arribarà el 2022 al 7,5%, enfront del 3,7% que preveia al desembre.

Es preveu que l'activitat mantinga "un elevat grau de dinamisme" en els dos pròxims anys, amb un creixement previst del 2,9% el 2023 i del 2,5% el 2024.

La inflació descendiria fins al 2% l'any vinent i fins al 1,6% el 2024, a conseqüència d'una "relaxació dels preus" de l'energia a partir de juliol d'enguany, però sempre sobre la base d'una "reduïda magnitud dels efectes de segona volta" sense que les pressions inflacionistes es traslladen a preus i salaris.

Les mesures del govern per a contindre els preus restaran entre 0,5 i 0,8 punts a la inflació mitjana anual, segons els càlculs de l'entitat, que no tenen en compte la proposta de limitar a 30 euros en el mercat ibèric d'electricitat el preu del gas per a les centrals que usen aquesta matèria primera en la generació elèctrica.

No obstant això, l'informe assenyala que aquesta mesura podria representar "un impacte significatiu" sobre el preu de la llum pagat pels consumidors.

Cautela de la demanda nacional

El menor creixement previst per al 2022 s'explica fonamentalment per l'evolució de la demanda nacional (consum i inversió), que passa d'aportar 4,4 punts al creixement en les projeccions de desembre a sumar només 3,3 punts ara.

Baixa el consum de les llars, del 5,1% al 4,5%, i sobretot la inversió, del 7,8% previst al desembre al 4,5% actual.

El Banc d'Espanya explica que "l'augment de la incertesa" per la guerra d'Ucraïna "hauria pogut començar a entelar les decisions de despesa de les llars", una situació en la qual també influeixen "les alteracions en les cadenes d'aprovisionament i, sobretot, la baixada de poder adquisitiu, a conseqüència de l'augment de la inflació".

En particular, es veurà ressentida la capacitat de compra de les llars de menors ingressos, per als quals la despesa en béns energètics representa una proporció més elevada dins del total.

Aquests efectes adversos es podrien veure contrarestats no sols pel pla de resposta a la guerra, sinó també per l'execució dels fons europeus Next Generation EU, per unes condicions de finançament encara favorables (encara que una mica més estrictes que en trimestres precedents) i per la millora gradual de la situació epidemiològica, afig l'informe.

Per a la demanda exterior es preveu un millor comportament de l'esperat, ja que contribuiria amb 1,2 punts al creixement anual enfront del punt esperat en les projeccions anteriors.

El creixement de l'ocupació s'alenteix a la meitat (1,9%) respecte a les previsions anteriors, mentre que la taxa d'atur es millora al 13,5%, enfront del 14,2% estimat al desembre.

Es descarta una caiguda del PIB anual

El Banc d'Espanya espera que l'impacte macroeconòmic més intens de la guerra es produïsca en el segon trimestre de l'any i que, en absència d'una escalada en el conflicte, el dinamisme de l'activitat augmente gradualment en el segon semestre.

Una part important del creixement del 4,5% previst per al conjunt del 2022 s'explica perquè l'elevat ritme de creixement del PIB en la segona meitat del 2021 impulsarà per si sol l'avanç d'enguany.

L'informe assenyala que fins i tot encara que el PIB no cresquera en taxa intertrimestral en cap dels trimestres d'enguany, la taxa mitjana anual seria del 3,1%.