Bankia ja és història: operaris retiren el logo de la seu central de València

Bankia ja és història. Un grup d’operaris ha començat a desmuntar les lletres del logotip de la façana de la central de l’antiga entitat bancària al carrer del Pintor Sorolla de la ciutat de València.

Bankia i Caixabank van culminar la fusió i han creat el primer banc d'Espanya, amb més de 20 milions de clients i 6.700 sucursals. Bankia va deixar aquest divendres de cotitzar en borsa i desapareix també el seu nom. La nova entitat té pendent encara definir com la fusió afectarà la plantilla, més de 50.000 treballadors.

Aquest divendres, per tant, ha sigut un dia històric per al sector financer espanyol. Ha nascut legalment el primer grup financer a Espanya fruit de la fusió entre CaixaBank i Bankia. Per primera vegada, José Ignacio Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar, president i conseller delegat, han comparegut junts en roda de premsa per a explicar els detalls de la fusió.

Així culmina el procés de fusió amb la inscripció de l'escriptura d'integració en el registre mercantil de València. Aquest és el primer banc a Espanya, amb seu social a València, amb un volum d'actius superior a 660.000 milions i quotes de mercat pròximes al 25%. Les dues entitats aporten també més de 20 milions de clients, més de 50.000 empleats i 6.700 sucursals.

Canvi de la marca Bankia en edificis aquest cap de setmana

El president de la nova CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha avançat que aquest mateix cap de setmana se substituirà la marca Bankia dels edificis emblemàtics i corporatius, com la Torre KIO. Els edificis més emblemàtics es canviaran aquest mateix cap de setmana i durant els pròxims set dies es completarà el canvi de marca en la resta d'actius singulars.

"Hui desapareix Bankia, és absolutament cert, s'acaba una etapa de nou anys en què hem treballat moltíssim, hi ha hagut una transformació extraordinària", ha indicat Goirigolzarri en una roda de premsa realitzada després de l'efectivitat de la fusió jurídica.

Respecte a les oficines, el canvi de retolació s'iniciarà també en paral·lel, encara que en aquest cas es prolongarà durant diverses setmanes i està previst que estiga completat al juny o juliol.

Els canals electrònics (web, mòbil i caixers) iniciaran el canvi en una setmana, però en aquest cas es personalitzaran per a incorporar la imatge de CaixaBank a la de Bankia fins a la definitiva integració tecnològica, que està prevista per a la fi de 2021.

Consell d'administració de la nova CaixaBank

La inscripció en el Registre Mercantil de València de la fusió per absorció de Bankia per CaixaBank ha derivat en la constitució formal del nou consell d'administració del grup, que queda integrat per quinze membres. Passen a formar part de la cúpula de la nova organització José Ignacio Goirigolzarri, Joaquín Ayuso García, Francisco Javier Campo García, Eva Castillo Sanz, Teresa Santero Quintillá i Fernando María Costa Duarte Ulrich, una vegada que el supervisor bancari ha verificat la idoneïtat de tots com a consellers.

Ells se sumen als actuals consellers de CaixaBank: Gonzalo Gortázar, Tomás Muniesa Arantegui, José Serna Masiá, María Verónica Fisas Vergés, Cristina Garmendia Mendizábal, María Amparo Moraleda Martínez, Eduardo Javier Sanchiz Irazu, John Shepard Reed i Koro Usarraga Unsain.

Tal com es va indicar en el projecte de fusió, l'entitat combinada resultant de la fusió estarà presidida per José Ignacio Goirigolzarri, actual president de Bankia, una vegada el designe el nou consell d'administració de CaixaBank, que té previst reunir-se els pròxims dies. L'actual conseller delegat, Gonzalo Gortázar, serà el primer executiu de CaixaBank, que informarà directament l'òrgan d'administració i en presidirà el comité de direcció.

Cotització

Bankia deixa de cotitzar en borsa i a partir de dilluns comencen els nous títols emesos per la nova entitat de Caixabank. Les accions de Bankia cotitzaran aquest divendres per última vegada en Borsa, quasi una dècada després de la seua estrena borsària el juliol de 2011 a través d'un polèmic procés que li va portar a protagonitzar un dels judicis més importants de la història econòmica d'Espanya.

Aquest divendres es produirà el bescanvi d'accions acordat entre Bankia i CaixaBank per a escometre finalment la fusió entre totes dues entitats, que donarà lloc al principal banc del país per volum d'actius. Així, dilluns que ve 29 de març les accions de nova emissió per a atendre el bescanvi s'integraran en el valor CaixaBank en l'índex Ibex 35 i Ibex 35 Bancs, posant fi a quasi deu anys de camí en solitari.

El número u de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, qui assumeix ara la presidència de la nova CaixaBank, ha assegurat en diverses ocasions que aquesta operació és clau per a aconseguir una major robustesa financera i poder afrontar tant l'escenari marcat per baixos tipus d'interés i una competència cada vegada més intensa, com les conseqüències de la crisi econòmica generada pel coronavirus.

Bankia, 11 anys d'història

L'origen de Bankia es remunta a juliol de 2010, quan es va signar l'acord d'integració de set caixes d'estalvi en forma d'un sistema institucional de protecció (SIP): Caja Madrid, Bancaixa, la Caja de Canarias, Caja Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja Rioja.

El nou grup resultant integrava la seua organització i gestió, actuant com una única entitat a efectes comptables i reguladors. El 3 de desembre de 2010 es va crear el Banc Financer i d'Estalvis (BFA) i, sota aquesta agrupació va nàixer Bankia, la denominació comercial de l'entitat resultant de la fusió de les set caixes.

Posteriorment, el banc va debutar en borsa el juliol de 2011, i hagué de fer front a les turbulències del mercat quan l'economia espanyola va tornar a caure en recessió de manera inesperada. L'eixida a borsa va portar Bankia i els directius que la van crear a un judici que ha marcat una fita en l'àmbit judicial.

Judici per l'eixida a borsa

El novembre de 2018 va arrancar el procés oral després de més de cinc anys d'instrucció. En el banc dels acusats es van asseure 34 imputats, entre persones físiques i jurídiques, per les suposades irregularitats en el procés d'eixida al mercat del banc. Per damunt de tots ells, destacava un nom, el de l'exvicepresident del govern, antic director gerent de l'FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato. Tots ells van quedar finalment absolts.

Paral·lelament al que havia ocorregut en seu judicial, Bankia es va comprometre a retornar als accionistes minoritaris l'import íntegre de la seua inversió inicial en l'eixida a borsa a canvi de la devolució de les accions. En cas que els títols s'hagueren venut, se'ls pagaria la diferència entre l'invertit i l'obtingut amb la venda.

El rescat públic

La crisi econòmica iniciada als Estats Units quatre anys abans mostrava a Espanya els seus efectes més adversos i el 2012 es va fer el rescat públic d’algunes entitats financeres, entre les quals, Bankia. A causa del rescat, l'Estat va quedar amb una participació en l'entitat que al principi superava el 68%. Des de llavors ha anat intentant reduir el seu pes amb l'objectiu de recuperar els més de 22.000 milions d'euros que s’hi van injectar, fins a comptar actualment amb un 60%, que controla a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Una vegada es realitze el bescanvi d'accions i la fusió amb CaixaBank es faça efectiva, l'Estat passarà a controlar el 16% del nou banc, una posició amb la qual espera continuar optimitzant les ajudes públiques. En qualsevol cas, les arques públiques només han pogut recuperar fins al moment 3.303 milions d'euros del rescat.