La nova pujada dels tipus que ha fet el BCE els situa en el 3,75%, el nivell més alt en quinze anys

El Consell de Govern del Banc Central Europeu ha elevat els tipus d'interés en 25 punts bàsics, fins al 3,75%. El BCE també incrementa en 25 punts bàsics la facilitat de crèdit, la que presta als bancs a un dia, fins al 4%, i la facilitat de depòsit, la que remunera als bancs l'excés de reserves a un dia, fins al 3,25%.

La pujada, setena consecutiva i tercera d'enguany, situa el preu dels diners en el seu nivell més alt des d'octubre del 2008. L'autoritat bancària tira avant l'enduriment de la seua política monetària, encara que per primera vegada des que començà l'actual cicle de pujades, el juliol del 2022, ha reduït la intensitat de l'alça dels tipus.

La pujada dels tipus perjudica les persones amb una hipoteca variable, però l’associació d’usuaris de la banca Adicae fan una crida a la calma. “No és moment de canviar-se a una fixa perquè en aquests moments tots els bancs estan apujant els tipus d’interés”, ha explicat el lletrat Jesús Cruz. 

En l’altra cara de la moneda es troben els que tenen diners per a invertir, que veuen com pugen les lletres del tresor. Un interés molt atractiu per a un actiu lliure de risc. Dues cares d’una mesura econòmica destinada a frenar la pujada meteòrica dels preus. 

La decisió del BCE es produeix l'endemà que la Reserva Federal dels Estats Units decidira apujar el tipus d'interés en 25 punts bàsics, fins a un rang objectiu entre el 5% i el 5,25%, i deixava, a més, oberta la possibilitat d'una pausa en la senda alcista de la política monetària estatunidenca, després de les deu alces consecutives escomeses que situen el preu dels diners als EUA en màxims de setze anys.

Amb la pujada d'un quart de punt anunciada aquest dijous, el BCE ha elevat el preu dels diners en 375 punts bàsics en l'actual cicle de pujades, que va començar el juliol del 2022, amb l'objectiu de frenar la inflació. Llavors va pujar mig punt percentual, un increment al qual van seguir dos consecutius, de 75 punts bàsics, el setembre i l'octubre de l'any passat, i dos més, de 50 punts, el febrer i març d'enguany.

La taxa d'inflació interanual de l'eurozona es va situar a l'abril en el 7%, una dècima més que la de març, si bé la taxa subjacent, que exclou l'efecte de l'energia i els aliments, es va moderar per primera vegada en deu mesos en situar-se en el 5,6%, una dècima menys que el mes anterior.

Els bancs endureixen els préstecs

Segons Eurostat, el producte interior brut (PIB) de la zona euro va créixer un 0,1% en el primer trimestre del 2023, el primer amb vint membres de la moneda única, després de l'estancament registrat en els tres mesos anteriors en la comparativa equivalent a la suma de Croàcia, mentre que la taxa d'atur de l'eurozona es va situar al març en el 6,5%, una dècima menys que el mes anterior i el seu nivell més baix de tota la sèrie històrica.

L'enquesta de préstecs bancaris del BCE coneguda aquesta setmana revela que els bancs de la zona euro ha endurit de manera substancial les condicions de préstec en el primer trimestre, fins i tot més enllà de les expectatives de les mateixes entitats, a conseqüència d'una major percepció de risc en un context marcat per les pujades dels tipus d'interés i les turbulències financeres.