El BCE manté els tipus en el 4,5% per tercera vegada consecutiva
L'entitat reguladora deixa el preu dels diners en màxims dels darrers vint anys a pesar que l'eurozona mostra els primers signes de feblesa econòmica
El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha complit el guió previst i ha decidit aquest dijous mantindre els tipus d'interés en el 4,5% perquè tot i que la inflació ja està continguda en l'eurozona, encara consideren precipitat iniciar ja la senda de rebaixa. D'aquesta manera, la taxa de referència per a les operacions de refinançament continuarà invariable, mentre que la de dipòsit es queda també en el 4% i la de facilitat de préstec en el 4,75%.
L'institut emissor, popularment conegut com el guardià de l'euro, deixa els tipus intactes per tercera vegada consecutiva des que xafara el fre en la trobada d'octubre, després de dur a terme deu pujades seguides en el preu dels diners. Una escalada que els va portar al nivell més alt en més de vint anys.
El BCE, que s'ha reunit hui a Frànkfurt per primera vegada en 2024, havia elevat els tipus en 450 punts bàsics durant el cicle de pujades, que va començar en juliol de 2022. Més d'any i mig després i una vegada controlada l'espiral inflacionista que ha afectat tota la comunitat de l'euro, els mercats aposten perquè comence a relaxar-se la taxa de referència. Algunes anàlisis, com les del Bank of America pronostiquen que aquest escenari podria donar-se de cara a l'estiu.
Context macroeconòmic de feblesa
La decisió del regulador monetari europeu arriba després que la taxa d'inflació interanual de la zona euro tancara 2023 al 2,9%, mig punt percentual per damunt de l'actualització del mes anterior i en els nivells més alts des d'octubre. El paràmetre subjacent, que exclou del càlcul l'impacte de l'energia, l'alimentació, l'alcohol i el tabac, es va moderar dues dècimes fins al 3,4%.
A més, l'oficina estadística Eurostat va confirmar que el PIB de l'eurozona es va contraure un 0,1% en el tercer trimestre de 2023 respecte dels tres mesos previs, quan va créixer també una dècima. Així, el comportament de l'economia dels països de la moneda única entre juliol i setembre ja ha donat els primers senyals de frenada i ha sigut sensiblement pitjor que l'experimentat pels Estats Units, on el PIB va créixer un 1,3% trimestral. L'evolució del Regne Unit també cedeix un 0,1% en aquest mateix període de l'exercici. El BCE ja ha avisat de la possibilitat que es produïsca una recessió tècnica en la segona meitat de 2023.
Tot i el repunt temporal de la inflació pels preus de l'energia, l'autoritat monetària la subjacent manté la tendència a la baixa. Segons l'organisme liderat per Christine Lagarde, els increments passats de tipus continuen transmetent-se amb força a les condicions de finançament, cosa que alenteix la demanda i contribueix a retallar l'alça de preus. Respecte a les decisions pròximes, l'ens avança que "continuarà aplicant un enfocament dependent de les dades" i que aquestes es basaran en les perspectives financeres futures, la dinàmica de la inflació subjacent i la transmissió de la política monetària a l'economia.
Els tipus d'interés de l'eurozona es troben en el nivell més alt des de 2001 després que el BCE els apujara de manera ininterrompuda en deu ocasions des de juliol de 2022 fins a setembre de 2023, amb augments que han oscil·lat entre els 25 i els 75 punts bàsics.
