El BCE manté els tipus en el 4,5%

El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous no apujar els tipus d'interés, de manera que la taxa de referència per a les operacions de refinançament seguirà en el 4,50%, mentre que la taxa de depòsit es manté en el 4% i la de facilitat de préstec, en el 4,75%.

D'aquesta manera, l'institut emissor deixa els tipus intactes per segona reunió consecutiva des que xafara el fre en la cita d'octubre després de dur a terme deu pujades consecutives del preu dels diners, que el van situar en el nivell més alt en més de 20 anys.

"Les anteriors pujades dels tipus d'interés continuen transmetent-se amb força a l'economia. L'enduriment de les condicions de finançament frena la demanda, la qual cosa ajuda a reduir la inflació", ha assenyalat el BCE en un comunicat, en el qual ha constatat que el creixement econòmic "continuarà sent feble a curt termini".

El BCE ha afirmat que els tipus d'interés "estan en nivells que, en cas de mantindre's durant un període prou llarg, contribuiran de manera substancial" a retornar la inflació a l'objectiu del 2%.

El guardià de l'euro havia elevat els tipus en 450 punts bàsics durant el cicle de pujades, que va començar al juliol de l'any passat i que, ara, no s'ha représ en una decisió que els analistes ja donaven per descomptada.

De cara al futur, el BCE continuarà aplicant "un enfocament dependent de les dades" per a determinar el nivell de restricció i duració apropiats de la política monetària.

El context macro actual

La decisió del BCE arriba després que la taxa d'inflació interanual de la zona euro fora al novembre del 2,4%, mig punt percentual per davall de la pujada de preus registrada el mes anterior i la lectura més baixa des de juliol del 2021. En excloure del càlcul l'impacte de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac, la taxa subjacent es va moderar sis dècimes, fins al 3,6%.

A més, Eurostat va confirmar la setmana passada que el PIB de l'eurozona va registrar una contracció del 0,1% en el tercer trimestre respecte dels tres mesos anteriors, quan es va expandir un 0,1%.

Així, el comportament de l'economia de l'eurozona entre el juliol i el setembre va ser sensiblement pitjor que l'observat als Estats Units, on el PIB va augmentar un 1,3% trimestral, mentre que també va estar per davall de l'acompliment del Regne Unit, que es va estancar en el tercer trimestre.