El BCE retalla els tipus per segona vegada enguany, fins al 3,5%, per l'alleujament de la inflació

El preu dels diners baixa per segona vegada enguany. El Banc Central Europeu (BCE) ha acordat retallar el tipus d'interés de referència en un quart de punt (0,25) després de reunir-se este dijous. D'esta manera, la taxa de depòsit, la que es pren ara de referència clau en política monetària i que remunera l'excés de reserves a un dia, es queda en el 3,5%, després d'haver estat en màxims dels últims vint anys. La decisió del regulador compleix les expectatives i ve motivada per l'actual context, marcat per la moderació de la inflació i l'alentiment de l'activitat econòmica a curt termini.

Amb l'última actualització, els tipus d'interés aplicables a les operacions principals de refinançament i a la facilitat de crèdit —la que presta als bancs a un dia—disminuiran fins al 3,65% i el 3,90%, respectivament. Tots estos canvis tindran efecte a partir del 18 de setembre del 2024.

Com havien vaticinat les veus expertes consultades per Europa Press, el BCE reprén el cicle de flexibilització monetària després d'haver-lo pausat en la reunió de juliol, quan es va decantar per mantindre sense canvis el preu dels diners, que ja acumulaven una primera rebaixa del mes anterior. Així, amb esta nova retallada de 25 punts bàsics, la tarifa se situa en nivells mínims des de juny del 2023.

"Sobre la base de l'avaluació actualitzada del Consell de Govern de les perspectives d'inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària, resulta apropiat ara fer un pas més en la moderació del grau de restricció de la política monetària", ha augmentat l'entitat reguladora europea després de la reunió, en què l'exministre socialista José Luis Escrivá s'estrenava com a governador del Banc d'Espanya.

Modificació tècnica

Estos canvis inclouen la modificació tècnica anunciada al març pel BCE, de manera que la taxa de dipòsit s'ha convertit de facto en el tipus de referència, ja que determina l'interés que les entitats financeres reben —o paguen si és negatiu— per mantindre els dipòsits en el BCE. Anteriorment, la taxa de refinançament era la variable que tenia més pes a l'hora d'informar sobre les decisions de política monetària del BCE. No obstant això, esta ha perdut rellevància amb el temps per l'excés de liquiditat en el sistema financer, fruit de l'accés més gran que hi ha ara mateix per als bancs als fons del BCE i que, en la pràctica, s'ha traduït en el fet que les entitats fan més ús dels depòsits.

L'objectiu últim de l'ajust seria alinear els tipus d'interés a curt termini del mercat monetari amb les decisions del Consell de Govern del BCE, així com retirar la liquiditat sobrant del sistema per tal que això no interferisca en la correcta transmissió de la política monetària.