La bretxa salarial es retalla al 17%, però les valencianes encara cobren vora 4.500 euros menys que ells

Les dones valencianes continuen cobrant menys que els homes en la faena i es mouen pel mercat laboral en condicions de desigualtat i més precarietat. Més contractes parcials, més temporalitat i major dificultat per a accedir a llocs de responsabilitat són factors que pateix amb més freqüència el sexe femení i que perpetuen la bretxa salarial de gènere. Este indicador mesura la diferència entre el sou brut d'ells i elles per dur a terme l'activitat laboral i està retallant-se progressivament en els darrers anys, tot i que encara és elevat.

Les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en l'enquesta d'estructura salarial corresponent al 2022, aporten alguns brots verds perquè constaten esta tònica descendent, que a la Comunitat Valenciana és especialment acusada. Sols en l'últim exercici l'escletxa s'ha reduït tres punts fins a situar-se en el 17,05%, pràcticament equiparada a la mitjana espanyola. A més, el percentatge assolit trenca un rècord, ja que és la primera vegada en tota la sèrie històrica que cau per davall del 20%. Tot i això, la discriminació salarial encara castiga les dones, que perceben de mitjana 4.549 euros anuals menys que els homes, tenen una taxa de temporalitat més elevada i exerceixen vora el 75% de tota l'ocupació parcial.

La bretxa salarial de gènere està present en totes les comunitats autònomes i activitats econòmiques, però és més pronunciada en els grups de més edat i en els més joves, en el sector privat, en les jornades a temps parcial i entre la població estrangera. Amb motiu del Dia per a la Igualtat Salarial, que es commemora cada 22 de febrer per a conscienciar la societat espanyola sobre la persistència de diferències en les retribucions de la població masculina i femenina, institucions i agents socials alcen la veu per a denunciar la situació i fan balanç per a analitzar les dinàmiques de l'escenari actual.

L'impacte positiu de l'SMI

L'any 2022, les treballadores valencianes guanyaren de mitjana 22.135,35 euros bruts, mentre que els treballadors en perceberen 26.683,85. Les xifres mostren com la diferència d'ingressos entre els dos col·lectius es va estretint a mesura que passen els anys, gràcies fonamentalment al fet que els sous de les dones —que partien de nivells més baixos— estan incrementant-se en grau més elevat. Des del 2008, quan comencen els registres de l'estadística, els salaris mitjans d'elles han crescut un 30,7%, mentre que els d'ells ho han fet un 21,07%. Fins ara l'escletxa autonòmica, que partia d'una situació pitjor que el conjunt estatal, s'ha retallat més de sis punts. El territori ha aconseguit col·locar-se en la part mitjana del rànquing, en què Múrcia (20,14%) i La Rioja (19,74%) ocupen la cua i Canàries (4,3%) i les Balears (7,46%) obtenen les millors notes. Els sindicats i les organitzacions empresarials adverteixen, tot i això, que encara queda camí per fer per a arribar a la bretxa zero perquè estem molt lluny de la igualtat.

Els sindicats UGT-PV i CCOO PV atribueixen la reducció de colp en tres punts de l'escletxa salarial a la Comunitat Valenciana als avanços recents en matèria laboral aprovats pel govern espanyol. En una compareixença conjunta este divendres, les secretàries d'gualtat de les dos entitats, Pilar Mora i Cloti Iborra, han explicat com fonamentalment ha impactat la pujada del salari mínim professional (SMI), que entre 2018 i 2022 va incrementar-se un 36%. Esta millora ha repercutit sobretot en els sous més precaris, amb especial incidència en l'autonomia valenciana. I queda per veure quina repercussió tindran els últims augments aprovats per a l'SMI fins a situar-lo en els 1.184 euros de 2025, cosa que suposa un creixement del 18,4%. Els sindicats també destaquen l'impacte positiu de la reforma laboral, clau en la reducció de la temporalitat, i l'entrada en vigor el 2021 de la normativa d'igualtat retributiva.

La bretxa s'acarnissa amb les dones joves, majors i estrangeres

Per la seua banda l'Institut de les Dones, dependent del Ministeri d'Igualtat, ha publicat un monogràfic amb el títol "La bretxa salarial existeix, que no et confonguen" per a analitzar esta realitat. Segons conclouen, les dades sobre l'estructura dels sous mostren també diferències significatives per gènere en funció de la nacionalitat de les persones treballadores, amb els països de l'est i els africans com els més perjudicats: un 17,38% entre la població espanyola, del 20,89% entre ciutadans de la Unió Europea, del 33,72% entre europeus de fora de la UE i 28,92% entre la població africana.

L'informe assenyala l'edat com un element que també influeix en l'escletxa, ja que este fenomen és més pronunciat entre els menors de 20 anys (28,64%) i els majors de 65 (25,57%), mentre que la diferència és menor en els rangs d'edat dels 25 als 29 anys (9,81%) i dels 30 als 34 (12,93%). En el sector públic es registra una bretxa retributiva menor que en el sector privat (8,4% enfront del 13,4% el 2021), mentre que les diferències són més rellevants en les jornades a temps parcial que a temps complet.

L'organisme estatal explica que els homes perceben ingressos mitjans més elevats que les dones en quasi totes les branques d'activitat econòmica i que les bretxes retributives més acusades es donen en les activitats administratives (26,69%) i en les activitats professionals, científiques i tècniques (26,07%). A més, destaca que mentre que el 24,8% de les dones percep guanys iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, entre els homes eixe percentatge no arriba a l'11%.

Complements salarials masculinitzats i segregació laboral

La realitat és que la bretxa salarial entre homes i dones persisteix malgrat la legislació i els plans d'igualtat. Les veus expertes posen el focus en els complements retributius "masculinitzats", que premien qualitats com la productivitat, la nocturnitat o la disponibilitat. En estos afegits a la nòmina, l'escletxa es pot ampliar per damunt del 48%, ha alertat CCOO. Per la seua banda, la sociòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona Sara Colom crida l'atenció sobre el fet que la majoria de les reduccions de jornada les sol·liciten dones, que dediquen més hores a cuidar els fills sense remuneració, cosa que implica que elles perden salari mentre ells poden continuar cobrant complements per eixa disponibilitat que els facilita l'altre cònjuge —en el cas de parelles heterosexuals)—.

Les especialistes criden a "repensar el paradigma" i fer un "canvi de mentalitat" sobre el disseny dels complements lligats a la presencialitat i la disponibilitat. Proposen, per exemple, que en les negociacions col·lectives es plantege la necessitat de premiar altres elements com la formació contínua, l'eficiència o la capacitat organitzativa.

Un altre factor és l'existència d'una segregació per sexes que atorga als llocs de treball ocupats principalment per dones menys sou i prestigi social. L'últim informe de CCOO destaca que mentre es redueix la bretxa entre universitaris, és en les ocupacions menys qualificades on hi ha més diferències entre ells i elles i també on es produeix més segregació. Ocupacions masculinitzades com el treball nocturn, la seguretat o la construcció, d'una banda; i la neteja, les cures de xiquets i persones dependents d'una altra. Amb substantives diferències salarials.

De cara al futur, des dels sindicats creuen que la reducció de la jornada laboral contribuirà a reduir la bretxa salarial i demanen un pacte estatal per les cures que fomente les polítiques de corresponsabilitat.