Brussel·les aprovarà aplicar tractaments en fred a les taronges importades de Sud-àfrica
La mesura, reivindicada pel sector productor per evitar l'entrada de plagues, ha sigut considerada "insuficient" per AVA i un "pas important" per la Unió de Llauradors
El Comité Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos programa aquest dimarts modificar els requisits comunitaris d'importació vegetal per a blindar als estats membres enfront de l'entrada en territori europeu de l'arna Thaumatotibia leucotreta (falsa arna). La decisió serà ratficada en les reunions del 22 i 23 de febrer. Aquesta intenció havia anunciat Brusel·les feia uns dies i que ha sigut reclamada de forma conjunta pel sector productor i per les autoritats polítiques de la Comunitat Valenciana i del govern espanyol.
La decisió afecta les taronges que vinguen de l'Àfrica continental, Madagascar, Mauritània, Cap Verd, Santa Elena i Reunió. En la pràctica, la mesura és important perquè inclou Sud-àfrica, un país que cada any envia més cítrics al mercat europeu i que també ha fet arribar plagues a la producció local que ara afecten el camp europeu, com ara el cotonet.
Les organitzacions agràries han rebut la mesura amb satisfacció, però l'han valorada de forma diferent. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) considera “un pas avant aconseguit pel treball del sector citrícola valencià, amb el suport del govern espanyol i la Generalitat Valenciana, però un pas totalment insuficient per a garantir la seguretat sanitària dels cítrics de la Unió Europea”. AVA- Asaja ha lamentat que la mesura no siga per a tots els cítrics (mandarines, aranges i llimons).
El president d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, qualifica aquesta “mesura a mitjan fer” com a “impròpia d'un conjunt de països seriosos. Per descomptat, és un insult a Espanya que ha anat a una veu i carregada amb les raons de base científica de la mateixa Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que defensa de manera molt clara una posició: la plaga de la falsa arna (Thaumatotibia leucotreta) pot afectar altres cítrics, a part de la taronja, així com a altres cultius, com ara les fruites d'os, l'alvocat, la vinya, l'olivera, el caqui, el magraner, el pimentó, la tomaca i l'albergínia. Continuarem jugant amb foc.”
Per la seua banda, la Unió de Llauradors veu com un avanç important, després d'una llarga lluita i treball, l'aprovació del tractament de fred en trànsit a les importacions europees de taronges dels països tercers que tenen la Thaumatotibia leucotreta o falsa arna, com és el cas de Sud-àfrica. L'organització també ha afegit que ara caldrà aconseguir la mateixa mesura per a mandarines, llimes i pomelos.
La Unió ha recordat que està des de juny de 2019 fent i presentant informes exhaustius en diverses visites realitzades a Brussel·les i que per això es congratula que per fi s'haja aconseguit imposar el tractament de fred que sonava com una cosa llunyana i complicada. I ha agraït el treball i la col·laboració política de la Generalitat i del govern espanyol per a defensar els interessos del sector citrícola.
El secretari general de la Unió, Carles Peris, considera “molt rellevant el fet que la Comissió Europea comence a entendre la problemàtica que pateixen els seus citricultors en relació amb la competència deslleial per a prendre a partir d'ara futures decisions, i també pot servir per a aconseguir una major protecció de la nostra sanitat vegetal”.
Per la seua banda, la Generalitat també s'ha mostrat satisfeta. Tant el president del Consell, Ximo Puig, com la consellera d'Agricultura, Mireia Mollá, han valorat l'acord per a implantar el tractament de fred. Puig ha defensat que "es tracta d'un pas molt important per a la protecció de la nostra citricultura que s'ha aconseguit gràcies a l'estreta col·laboració entre la Generalitat, el govern i el mateix sector citrícola".
