Històries personals de l'atur

Un dels perfils més habituals de persona sense faena sol ser el d’una dona, major de 50 anys i parada de llarga duració. És el cas de Mayar Mora, una veïna d’Alzira de 62 anys que en fa tres que no troba faena. “Tinc quatre fills i un d’ells encara a casa. El meu home s’ha jubilat ara, pero a mí encara em queda per a jubilar-me i necessite també fer jornals per al dia de la jubilació” explica. 

Mayar Mora, com moltes dones adultes majors de 60, busca una oportunitat laboral i pensa que l’experiència és un punt a favor per a persones com ella. “Les dones de la nostra edat tenim experiència en tot. Hem educat fills i hem cuidat majors, per això tenim major capacitat d’adaptació, d’entendre les persones que els joves encara no tenen. Jo crec que soc molt vàlida, tant com una persona de 20 o 30 anys”, conta Mayar.  

Un altre perfil molt habitual és el dels migrants que arriben buscant noves oportunitats. Com Carmelo Montiel, veí d’Alzira, un argentí que va arribar a Espanya buscant un futur millor, però la pandèmia va interrompre la seua recerca de faena. “Vaig tindre molt poc de temps per trobar faena, tal vegada amb la pandèmia ja instal·lada va ser més difícil. Jo tinc una carrera d'enginyeria industrial, que estic finalitzant ací. Em vindria bé aconseguir faena a la restauració mentre acabe la carrera universitària”, ha explicat. 

Segons publica l’Observatori per l’Ocupació, a Alzira hi ha 4.000 persones sense faena i el 58% no tenen estudis. És per això que iniciatives municipals com el centre Idea d’Alzira ofereixen a persones com Mayar i Carmelo la formació que necessiten per a tindre més possibilitats de tornar al mercat laboral.