Ceràmica, gas, calcer... Així són les relacions comercials valencianes amb Ucraïna i Rússia

Si no es resol prompte, el conflicte entre Rússia i Ucraïna tindrà un impacte directe en les relacions comercials que la Comunitat Valenciana manté amb els dos països, ja que els comprem més productes dels que els venem.

Segons la Cambra de Comerç de València, durant el 2021 les empreses valencianes van exportar a Rússia productes per valor de 254 milions d'euros i van importar des d'aquell mercat l'equivalent a 305 milions. Els productes que més hi exportem són ceràmica –i esmalts i colorants per a aquesta indústria– i calcer, mentre que des d'allí importem combustible, com el gas, productes químics i alumini. 

En el cas d'Ucraïna, la balança comercial encara és més negativa, ja que s’hi exportaren mercaderies per 82,5 milions i se n'importaren més del doble: 225,5 milions. Les exportacions valencianes a Ucraïna també estan dominades per la ceràmica, però en segon lloc apareixen els vehicles i en tercer, els esmalts. En sentit contrari, importem bàsicament argiles, dacsa i fusta. 

Amb aquests números no és estrany que el sector ceràmic de Castelló estiga enormement preocupat per l'evolució del conflicte, ja que és la punta de llança d'unes exportacions valencianes que han crescut un 16% cap a Rússia i més d'un 22% per cent cap a Ucraïna durant el 2021. A més, si Rússia talla el gas a Europa, pujaria el preu del d'Algèria, que nodreix aquesta indústria de Castelló i incrementaria la crisi de costos energètics.

José Maria Segarra, responsable internacional de Porcelanosa, afirma a À Punt NTC que segueixen amb preocupació l’evolució del conflicte i que els preocupa especialment per quatre raons. Primerament, perquè una part important de les matèries primeres les compren a Ucraïna; segonament perquè, si estalla el conflicte, el preu del gas s’encarirà encara més; també perquè Rússia és un dels seus clients principals; i, per últim perquè, després de tants anys, han forjan una sèrie de relacions personals en ambdós països.

Però el de la ceràmica no és l’únic sector valencià que es pot veure afectat pel conflicte. També l’agroalimentari i el del calcer miren cap a l’est amb preocupació. 

Segons Marián Cano, presidenta de l’Associació Valenciana d’Empresaris del Calcer, qualsevol conflicte polític d’aquestes característiques es reflecteix en el consum de moda perquè no és un bé de primera necessitat, i això fa que es deixe de consumir abans que altres productes. 

A la Cambra de Comerç de València segueixen totes les dades al mil·límetre perquè, tal com explica el president, José Vicente Morata, els preocupa la pèrdua de diverses importacions clau que són bàsiques per a la manufacturació de molts productes que després s’exporten, com ara dacsa, argiles i productes metàl·lics. Ucraïna i Rússia estan consolidant-se com a països proveïdors d’aquestes matèries primeres i això fa que la desestabilitzacio de qualsevol dels dos presente un problema per al mercat valencià. 

Els precedents no ajuden a la tranquil·litat. Fa huit anys el conflicte geopolític de Crimea –origen de la tensió actual– va fer que Moscou vetara els productes agroalimentaris valencians que exportaven 100 milions d'euros a l'any al mercat rus, i aquest veto encara continua.